En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 d’abril de 2013

Barroc

TÀPIES, Antoni. Mirall i confetti, 1970

La teva testa
convertida en confetti,
mirall abstracte.
Així de fugissera
la bellesa que hi trobes.

17 comentaris:

  1. Sí que és veritat que hi ha caps plens de confetti... i a vegades no saps si és bo o dolent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      el confetti passat per l'art no és tan confetti, no és tan dolent!

      Elimina
  2. Molt bonic, Helena. Si em permets jugar amb les teues paraules, ací et deixe un haiku

    Descoratjat,
    el confeti confòs
    s'obri al mirall

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      el teu confetti surt a la superfície tot i la confusió i el descoratjament!

      Elimina
  3. Em contemplo al mirall del Tàpies
    i ves per on, mirall i confetti,
    frenesí de la vida!
    Nietzsche és el meu amic.

    ResponElimina
  4. Helena, aquest quadre de mirall i confetti em fa pensar, i sentir, sobre el vitalisme i el sentit dionisíac de la vida, tal com propugna Nietzsche amb el qual m'hi sento plenament identificat.
    Pel que fa a la teva, d'interpretació, tampoc t'acabo d'atrapar... Barroc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barroc és tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti. Així ho tinc entès, de tot el que és sempre en contrast amb el clàssic.

      Elimina
    2. En el fons coincidim, Helena!
      Nietzsche és el meu amic: només hi ha una cosa essencial, substancial i permanent: la vida per ella mateixa, que només es pot concebre embolcallada en el mite, l'art i la metàfora, lluny de l'objectivitat de la lògica i la raó.
      I les altres coses no estan sotmeses a cap regularitat perquè aquest món és tot un conjunt de realitats cambiants i contradictòries, en ocasions escadusseres: "tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti."

      Elimina
    3. Abel,
      jo crec que l'art es pot mesurar amb criteris objectius, i alhora ha de ser subjectiu també. Jo vull tenir-ho tot!

      Elimina
    4. Helena,
      naturalment que s'ha de tenir tot, lluny del dogmatisme i del maniqueisme!
      En una ocasió ja et vaig relatar la meva postura: la confiança i la complicitat mantinguda entre els dos egos, el del mite i el de la realitat.
      I pel que fa a l'art, els criteris objectius de la seva mesura no deixen de ser més que un embolcall de la seva ànima, conformada segons l'esperit i la inspiració de l'artista.

      Elimina
  5. El quadre i el vers m'ha fet pensar en que "venim de la pols i en pols ens convertirem"
    També en una resplendor de llum en un fons negre.

    ResponElimina
  6. La meva imatge
    confeti en el mirall
    sòlida pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El confetti com a pluja sòlida, efímera igualment.

      Elimina
  7. Confetti dins un quadre. Efímer per excel·lència, en efecte, el confetti, neu artificial que el vent s'enduu i la pluja desintegra. L'art modern ha integrat peces efímeres en la taula sòlida del llenç, que per tradició també és una vocació de perdurabilitat i intemporalitat. Vana vanitat, sens dubte, que lamatèria orgànica enganxada a sobre manifesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com vana és la intenció de fer perdurar la bellesa física, Eduard.

      Elimina