En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 15 d’abril de 2013

Trobada

El teu estel
és com llegir a l'atzar,
entre mil planes,
la que t'arriba al cor.
I ja no et deixa pas.

26 comentaris:

  1. Avui he vist pondre's el sol a l'Ordal.
    I he anat recordant tots els capvespres passats:
    vermells records de quan estimava,
    la brisa de les platges i els ports,
    il·lusions viscudes amb les gencianes dels Alps...
    Em sento mut i les llàgrimes em cauen,
    tinc l'esglai clavat en mi i estic sol.
    Sol cap a l'estel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estel també és solitari com la lluna. Potser és de l'única manera que pot ser.

      Elimina
    2. Helena,
      vols dir que no hi ha assenyalat un camí per a casacú per la mà que tot ho reparteix?
      I que, al marge de l'atzar, cada u de nosaltres tindria assignat un estel, ja de bell antuvi?

      Elimina
    3. Abel,
      podria ser, però no crec en la providència.

      Elimina
    4. Helena,
      o sigui que ens trobem davant d'un forat negre, un problema de límits, raó i fe, mite i logos...

      Elimina
    5. Em perdo amb això que dius! Però sí, seria un problema de raó i fe.

      Elimina
    6. Jo, Helena, he mirat de trobar una sol·lució salomònica a aquest problema, encara que també el continuo trobant insoluble...
      "...La meva vida és un continu anar i tornar d’un ego a l’altre ego, del mite a la realitat i de la realitat al mite, d’una existència tangible a una altra conformada en els somnis.
      La confiança i complicitat mantinguda entre els meus dos egos m’ha permès transmutar l’escala de valors i obrir-me camí cap a una elecció conscient que supera el desig d’aconseguir honors, dignitats, fama i poder; lluny de les ambicions desmesurades i aliè a l’èxit social, a gran distància d’hipotecar determinats aspectes de la meva vida.
      I si les meves paraules parlen de la meva forma de pensar; les meves accions diuen qui sóc de veritat..."

      Elimina
    7. Sí, Helena
      aquest text és meu. Forma part de l'única obra que penso escriure i que estic preparant des de fa anys. Reflecteix els meus quefers de cada dia desde el punt de vista autobiogràfic, històric, socioeconòmic, filosòfic, psicològic, POÈTIC...
      Tot un repte, i sort en tinc de les muses...
      El meu perfil no és el d'una persona de lletres: estic doctorat en Farmàcia i llicenciat en Dret més d'altres diplomes i màsters de caire tècnic. Però estic content perquè d'una manera paral·lela sempre he tingut predisposició pel món de les lletres, la qual cosa ha permès realitzar-me d'una manera completa.

      Elimina
    8. Quin contrast! Potser t'ha ajudat i tot haver fet dues coses tan diferents de la poesia. No t'enfadis, però jo no faria cap d'aquestes dues carreres ni que em matessin. Com Kafka, que el van obligar a fer dret.

      Elimina
    9. Helena,
      en realitat la meva ha estat i continua sent una vida de contrasts, de ziga-zagues i giragonces... Les persones properes em diuen que tinc una vida erràtica i jo els responc que pot ser erràtica però no errònia, al menys per a mi!
      He vist el teu currículum i em dóna la impressió que t'hi deus trobar molt a gust, amb la formació que tens i en la feina que fas.
      I citant a Kafka, has posat el dit a la llaga perquè és un dels meus autors preferits. Llegint la carta al seu pare te n'adones de com el va condicionar en la seva vida, esdevenint un personatge taciturn i timorat. Encara que potser sí que aquestes circurmstàncies han donat lloc a l'originalitat i genialitat de la seva obra.
      Si passes per l'aeroport de Praga, fixa't en una gran vitrina on estan exposades les obres de Kafka traduïdes a tots els idiomes.

      Elimina
  2. Bon dia, Helena, com sempre, mossego el teu ham poètic i inspirador...

    Tu ets l'atzar
    i no sé com llegir-te.
    Hi ha molts silencis.
    Però brilla una paraula
    entre les teves planes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has improvisat molt bé, Carme!
      Entre els silencis trobem una paraula, o un passatge que brilla. No t'ha passat mai d'obrir un llibre a l'atzar i quedar captivada pel que llegeixes?

      Elimina
  3. Així mateix és Helena.
    Que bé ho expresses.
    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estel de la creativitat sol ser així, Gemma. Una idea entre tantes de possibles.

      Elimina
  4. Ostres, Helena.
    T'acabes d'apuntar els dos millors versos de la primavera: "el teu estel és com llegir al atzar". Bingo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Igor! L'estel, ja t'aviso, té més d'una interpretació.

      Elimina
  5. Segur. Per això mateix m'agrada el doble. Li cantaré a la meva dona, a veure quina cara posa. He pensat en ella.
    Fins ara.

    ResponElimina
  6. M'agrada la línia final, que presenta dues interpretacions amb un aire de misteri.

    ResponElimina
  7. Olga,
    quines dues interpretacions li veus? No et deixa la plana o no et deixen totes les mil planes en forma de llibre, per exemple? El que seria el cel ple d'estels.

    ResponElimina
  8. Atzar o necessitat? De vegades, en efecte, ens corre com un pressentiment de predestinació en l'aparent atzar que ens ha fet ensopegar amb un irresistible entre les pàgines del llibre.
    Segurament una sensació falsa, però estremidora, alguna cosa que deu apel·lar a profundes zones del nostre inconscient.
    Potser sempre llegim amb l'esperança d'arribar a aquestes zones d'altra manera inabastables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      el que diu Margarit, que escrivim el que voldríem que ens diguessin i no ens diuen mai. També llegim el que voldríem que ens diguessin.

      No crec que sigui fals. No hi ha res més real!

      Elimina
  9. No sabem com ens arriben els estels i això que semblen estàtics.

    ResponElimina
  10. rafel,
    ens deuen arribar virtualment, els estels.

    ResponElimina
  11. De vegades jugo a llegir a l'atzar i alguna vegada m'arriba al cor, m'agrada el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els blocaires també ens fem amics en bona part per l'atzar.
      Gràcies, Gemma Sara!

      Elimina