En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 28 de juliol del 2019

Reducció

Pedra sobre pedra dins Relats en català


L'espai de vers
és aquesta paret,
tan condensada.

Helena Bonals


Los versos huyen
de las cuatro paredes.
Vuelan vencejos.

Fackel


En pedra seca
les paraules eixutes
per molt que plogui.

Xavier Pujol

dissabte, 20 de juliol del 2019

Deixar de ser invisible

Tempestes d'estiu dins Relats en català

Per un instant,
la terra, enamorada 
del llamp en vena,
oblida la foscor,
estimada pel cel.

dilluns, 1 de juliol del 2019

Inabastable vers

Niporepte 269 Estiu, estiu dins Relats en català

Aquesta llum,
aquesta llibertat,
a un pas del mar.

Helena Bonals


L'anhel de l'aigua,
tenint-la tan a prop:
inabastable.

Carme Rosanas


La mar t'escolta
la llibertat preuada
mai no decau.

novesflors


Arran de l'aigua
la brisa fa amable
la passejada.

Xavier Pujol

divendres, 28 de juny del 2019

48 anys (continuació)

Per a Helena, que ha estat feta en 48 anys

Amb la seva lògica implacable,
el déu cronos ha passat una altra fulla
del teu llibre de vivències.
Amb un somriure tímid
intentaràs explicar-te
aquest misteri que mai hem entès.
Les veus entranyables que viuen dins teu,
i les que abracen els teus somnis,
entraran a la fulla que has estrenat
i, quan els ulls se t'entelin d'enyor i de joia,
es posaran a cantar un himne,
el de totes les alegries
que encara estan per venir.

Kefas


¿Per què, tot i que ens quedin
menys fulles per passar,
sempre és motiu de joia
d'acabar el llibre d'un any 
i començar el següent?
¿Per què ens fa tan jolius
que ens felicitin els anys o el sant?
El temps ara passa de pressa,
i tu enyores el llanguiment
de la teva infantesa,
fins i tot el tedi de la joventut,
ara que et costa tant
d'estar sense fer res.
Has conegut la felicitat,
també la humiliació,
i la teva maduresa en serà mirall.

Helena Bonals


Ja no ets una nena,
no deixis de somniar
Segueix estudiant Helena
no deixis res per demà.
No hi ha roses sense espines
ni rodes sense pals.
Amb la poesia que ara afines
seràs l'Helena Bonals

Xavier Pujol


Seràs l'Helena Bonals
pas a pas i vers a vers.
Sigui fàcil o difícil
t'hi acostes cada cop més.
Els poemes són miralls
l'amor i l'amistat també.
No deixem d'emmirallar-nos
i ens reconeixerem més bé.

Carme Rosanas


Com que veig l'aniversari
en poemes dels amics,
ara et felicito, tard,
tot esperant que els teus anys
siguin feliços i rics.
Dius que en són 48,
has pujat els esglaons
que t'han portat fins aquí,
ara l'amor i la glòria
t'acompanyen pel camí.

Olga Xirinacs

dijous, 27 de juny del 2019

48 anys, 20 de juny de 2019

Aquí encara en tenia 47, amb el meu pare i el meu llibre,
a la meva biblioteca

Soc una mena de retrat de Dorian Gray,
sembla que hagi fet un pacte amb el diable.
Tothom em fa molt més jove del que soc.
Però com en un poema,
que entremescla el que dius 
amb el que vols dir,
la meva innocència,
la meva bellesa interior hi ajuda.
La meva arrogància també.

dilluns, 24 de juny del 2019

Faria una cabana davant la vostra porta

Sílvia Bel


Sempre m'ha captivat
la manera d'estimar
que tenen els dos germans
protagonistes de Nit de reis,
Sebastià i Viola.
Els voldria com a models
de les meves relacions personals,
perquè s'entreguen sense reserves,
sense malícia, sense plorar.
Però ja se sap 
que Shakespeare és molt gran,
i no cap en una vida
tot el que s'ha escrit sobre ell.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...