En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 27 de juny de 2019

48 anys, 20 de juny de 2019

Aquí encara en tenia 47, amb el meu pare i el meu llibre,
a la meva biblioteca

Soc una mena de retrat de Dorian Gray,
sembla que hagi fet un pacte amb el diable.
Tothom em fa molt més jove del que soc.
Però com en un poema,
que entremescla el que dius 
amb el que vols dir,
la meva innocència,
la meva bellesa interior hi ajuda.
La meva arrogància també.

14 comentaris:

  1. No et comparis amb Dorian Gray que ca acabar malament.
    Em quedo amb tota la resta del que dius.
    Per molts anys. I en paraules de Bob Dylan:
    "Que creixis per ser més recta
    cada dia més sincera
    Per conèixer la mentida i
    la disfressa que ara té.
    Que no et falti mai coratge
    per lluitar contra corrent.
    Sigues jove per sempre més."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que jove, vull ser com de petita tan com pugui, Xavier! Cadascú per on l'enfila..., també a contracorrent!

      Elimina
  2. M'afegeixo als bons desitjos del Xavier...sempre jove i rebel !
    Felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      Ben bé rebel, no en soc, soc més aviat un tros de pa, menys quan trec el mal geni.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Helena, que sembles més jove és veritat. I que hi ajudin les teves qualitats, segur que també. Ara bé, l'arrogància no te l'acabo de veure. Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Això de l'arrogància ho dic perquè m'elogio molt dient que tinc bellesa interior i innocència!

      Elimina
  5. Doncs, sí, perquè no? Petita, tan com puguis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molts anys, doncs, puguis ser petita.

      Elimina
    2. Carme,
      "La infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana Maria Matute,

      Ahir observava el Pep Guardiola a la tele, que té els mateixos anys que jo, i té moltes arrugues al front i potes de gall. Jo encara no em poso crema antiarrugues.

      M'agradaria semblar jove i ser-ho també, però ja m'està bé que, ja que he començat a escriure cap als quaranta com Proust, encara conservi una mica de la joventut perduda.

      Elimina
  6. Moltes felicitats, Helena, per aquesta esplèndida edat. Que es compleixin tots els teus somnis!

    ResponElimina
  7. Vaja, ara ho vist.
    El 20 de juny ha estat un bon dia, és el teu aniversari.
    Estàs molt bé i molt bonica amb ton pare.
    Saluts
    Rafael Molero

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...