En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 de febrer del 2025

Confort


Isabelita Virtual

 

La moda, com l'interiorisme,
parla de la nostra personalitat,
del nostre món interior.
Un ornament és un adjectiu, un accident.
El que decora forma part de l'essència.
No ens amaguem sota un barret,
creiem en el que és bell,
com William Morris.
a

5 comentaris:

  1. Fackel23 de febrer del 2025, a les 19:10

    Nuestro mundo interior, un magma.
    Nuestra personalidad, cambiante.
    La moda, expresión de un instante.
    En la apariencia no hay sustancia,
    solo fugacidad y máscara.
    Nos escondamos tras una o varias caras
    no podemos huir de nosotros mismos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de febrer del 2025, a les 19:25

      Fackel,
      Estic d'acord amb tu en els teus primers quatre versos.
      Per a mi, igual que la cara és l'espill de l'ànima, i el nom el seu senyal, l'aparença exterior és molt important. Fins i tot, encara que algú sigui molt lleig, si va ben vestit, té molt de guanyat. "Vesteix un bastó i semblarà un senyor".

      Elimina
  2. artur23 de febrer del 2025, a les 19:26

    Com posar adjectius als verbs i fer-los florir !.
    Bona setmana, Helena : )

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas24 de febrer del 2025, a les 10:26

    M'agraden més els adjectius que els ornaments.

    Clar que em fas pensar que potser un vers o un poema tamé pot ser un accident, tot i que a mi no m'ho sembli.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...