En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 de febrer del 2025

Esperant el seu torn


Repte poètic visual 351 Rere la pols dels llibres

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és la maneta.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.

4 comentaris:

  1. Molt bo el poema, sobretot els tres darrers versos. Són una realitat explicada molt bellament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Penso igual que tu. A mida que feia el poema m'he anat inspirant. La primera sorpresa sóc jo del resultat.

      Elimina
  2. Un bon elogi del llibre. Dels Llibres, en majúscula.

    ResponElimina
  3. Una seducció per al coneixement !.
    Ben presentat, Helena ;)
    Salut !.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...