En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 10 de febrer del 2025

Allò que et salva


Niporepte 410 Simfonia en verd

 

Només l'ajuda,
en travessar la vida,
del teu paraigües.
El que és cada poema,
sempre tan bell com útil.

5 comentaris:

  1. En aquest difícil laberint que és la vida, la poesia ens salva, com ara el paraigua de la pluja.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, agafem-lo fort el paraigües de la poesia!

    ResponElimina
  3. Sempre és bó, de tenir un paraigua a prop o a la mà ! : )
    Ben bonic, Helena !!.

    ResponElimina
  4. A la fotografia, el paraigües, entre tant de verd sembla una marieta, que és un insecte fet poesia.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...