En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 2 d’agost del 2024

Aurea mediocritas III


PUJOL, Xavier 
dins Rius d'aquarel·la
2024

 Quan cel i terra,
núvols i boira,
llum i ombres,
roques i arbredes
són com art i vida,
inabastable i tangible,
eternitat i instant,
raó i intuïció.

Tot entremesclat,
connectat,
en intersecció
o acrobàcia,
com una abraçada,
dos cognoms,
dues cireres
o el condensat signe &.

19 comentaris:

  1. En perfecta comunió, l'un amb l'altra.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és en perfecta comunió, però sí que funciona, sa lluna.

      Elimina
  2. Esclat i passió
    Núvols i mots.
    Claror i versos.

    Molt bona combinació, Helena!

    CARMR

    ResponElimina
  3. Un poema que té una bona combinació, entre núvols la muntanya que intenta volar com ells.
    Original sí que és, Helena.
    Salutacions molt cordials.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, bona vesprada Helena: Quan tinguis temps ja em diràs la teva opinió sobre l'últim poema meu.
      Cordialment.
      Rafael

      Elimina
    2. Rafael,
      A veure si puc aquest vespre! Disculpa!

      Elimina
  4. Genial el llibre del Xavier, Helena! Però aquí hi ha la teva part de poetessa, no? Ara no recordo si el llibre té poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que sí, Teresa, aquest poema és meu!
      Hi ha un poema a la pàgina 68 que crec que no és seu i m'agrada molt. En el llibre anterior n'hi havia de seus que m'agradaven molt.

      Elimina
    2. El poema al que et refereixes "de la pàgina 68" sí que és meu. El que passa és que el diu una dona misteriosa que vaig trobar a la muntanya.
      A l'encapçalament del llibre hi ha un fragment de "Canigó" de Jacint Verdaguer i, com és natural, hi consta el nom de l'autor.

      Elimina
    3. Docs com ja he dit, m'agrada molt, Xavier.

      Elimina
  5. Una bona combinació !, com la teva amb el Xavier... genial :)
    Bona setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, però a mi el meu poema no m'acaba d'agradar.

      Elimina
  6. L'art, com la vida i com el somni, una comunió alhora tangible i inabastable.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat el poema que t'ha inspirat aquesta fotografia del llibre "Rius d'aquarel·la, el fil que no es trenca"
    L'imprimiré i el guardaré, com si fos un punt de llibre, a la pàgina corresponent a la fotografia.
    Moltes gràcies per aquest regal, Helena.

    ResponElimina
  8. Xavier,
    M'afalagues!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...