Les roques són el granític de la teua inspiració. Les teues paraules es complementen amb la finestra. Ets una artista. M'agrada com ho has plantejat. Enhorabona, Helena. Una abraçada literària. Rafael
Xavier, M’embadaleix això que dius. Però la felicitat és el desig de repetir, i jo, com Margarit, he fet “el jurament a les estrelles d’una nit fosca que no tornarà”.
Em quedo amb l'opció de la finestra, Helena! I per altra banda , tampoc no et veig tan granítica, sinó porosa. I ja saps que els porus també deixen passar coses bones. Una abraçada!
De vegades convé tancar-se en un castell infranquejable, i de vegades obrir les finestres i les portes i baixar el pont llevadís. Depèn de qui sigui que hi vulgui entrar, i amb quines intencions s'atansi. Interessant la comparació 'paraules/silenci' amb 'pedres/ciment'.
I la finestra és el poema...
ResponEliminaCarme,
EliminaUna finestra que maldo perquè no es tanqui mai.
De vegades paraules i altres silenci.
ResponEliminaEspero que et recuperis aviat.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaSí, entre totes dues ho omplen tot.
Les roques són el granític de la teua inspiració. Les teues paraules es complementen amb la finestra. Ets una artista. M'agrada com ho has plantejat.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Una abraçada literària.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael! Crec que la meva interpretació de la imatge és força literal I literària.
EliminaAlgú pot esperar que li obris la porta. De bat a bat.
ResponEliminaXavier,
EliminaM’embadaleix això que dius. Però la felicitat és el desig de repetir, i jo, com Margarit, he fet “el jurament a les estrelles d’una nit fosca que no tornarà”.
Muros de piedra.
ResponEliminaRefugio de mis huidas.
Me quedo fuera.
Quedar-se'n fora és una bona opció, Fackel.
ResponEliminaEm quedo amb l'opció de la finestra, Helena! I per altra banda , tampoc no et veig tan granítica, sinó porosa. I ja saps que els porus també deixen passar coses bones.
ResponEliminaUna abraçada!
Teresa,
EliminaPotser amb els poemes sóc força transparent, però m’han fet mal i sóc com una garota envoltada de pues per a segons què.
Portes de pedra
ResponEliminaresguarden amb fermesa
dubte i creences
kefas
Kefas,
ResponEliminaEl teu haiku és molt ben trobat! Quan pugui el penjo a dalt.
De vegades convé tancar-se en un castell infranquejable, i de vegades obrir les finestres i les portes i baixar el pont llevadís. Depèn de qui sigui que hi vulgui entrar, i amb quines intencions s'atansi. Interessant la comparació 'paraules/silenci' amb 'pedres/ciment'.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaA "El món segons Gurp" es parla de quan es pot ser amable i quan no. A mi encara no m'ha passat, de poder ser amable.