Un quadre a
tres bandes,
cercant el
clarobscur,
amb el camí
del mig, ple de llum,
el que sol
tornar amb la maduresa,
més enllà de
les ombres
del carrer
bifurcat, com en l’església
d’Auvers-sur-Oise
de Van Gogh.
Una vista
sobre teulades, alçant-se del terra,
que duen al
castell del Montgrí,
solitari i
altiu, perquè pot veure el mar.
La vela en
el mar blau de Carner,
i l’horitzó
fet de llum tènue,
en equilibri
clàssic, gens surrealista.
El
reverberar del cel a l’aigua,
tant com el
reflex en el batent
de les
casetes blanques.
Les cortines
que fan joc
amb el
vestit, amb l’aigua, perquè elles
també són
part de la bona vista,
de l’anar del
marró al blau cel,
Postal d'Aiguablava
Aquell
paradís que encara
no havia
parafrasejat la Costa Blava
en el seu
nom. De les voltes de Calella
al far de
Sant Sebastià,
amb una obra
que cerca el gris
fent l’ullet
al lector com aquest far.
Sempre com
un pintor amb les paraules,
planeres
però abruptes com les roques
d’aire
rústic al costat de l’aigua,
o les parets
seques del realisme,
que fan joc amb
el pi roig,
aquell que vol complementar Pla.
La vida i l'art
sempre vull aplegar.
Mes se m'escapen.
Helena Bonals
Juguen els núvols
a pentinar teulades
amb pinzells d'aire.
Kefas
Una mirada de poeta, descrivint tot allò que veu i sent.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Una mirada de poeta intèrpret, sa lluna! El que més m'agrada de fer.
EliminaDels carrers de Tarruella
ResponEliminaa l'aigua de Cadaqués.
I una havanera a Calella:
no puc demanar res més.
És mitja vida, l'Empordà, Xavier.
EliminaSi a més a més de perdre't per l'Empordà, el descrius així… tampoc es pot demanar res més.
ResponEliminaInacabables els llocs màgics de l'Empordà.
Soc la Carme.
Carme,
EliminaEren per a un premi, Poemestiu, que m'hauria agradat de guanyar perquè et donaven un sopar a l'Empordà, però no ha pogut ser.
Juguen els núvols
ResponEliminaa pentinar teulades
amb pinzells d'aire.
kefas
Kefas,
EliminaExcel·lent com sempre. Ja te l'he publicat a dalt.
Bona vesprada, Helena: El poema de l'Empordà, està molt ben reeixit i descriptiu. M'ha agradat molt. La foto de Dalí, està molt ben descrita.
ResponEliminaLa postal d'aigua blava és molt bonica i representativa. I tu l'has donat vida amb els teus versos.
Que tingues bona vesprada i un bon mes d'agost satisfactori.
Salutacions cordials.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael! Bon mes d'agost!
EliminaBona descripció. Aplegues la bellesa irreal del món real. Els poetes sempre cerquen acordar raó i follia, atrapar la vida en l'art, però la vida sempre s'acaba esmunyint, perquè és diversa, multicolor i esmunyedissa.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaJo no havia arribat tan enllà!