GARCIA, Juan
El que et cobreix
parla del que és al fons.
El teu senyal.
Helena Bonals
Sombras chinescas
juegan lenguas ignotas.
Deslizamientos.
Fackel
La llum i el vent,
com melodia i ritme
en les cançons.
Helena Bonals
Posesión de luz.
El viento teclea mi piel.
No sé si estoy.
Fackel
:-) M'agraden molt!
ResponEliminaUi, que bé, cantireta!
EliminaSombras chinescas
ResponEliminajuegan lenguas ignotas.
Deslizamientos.
Posesión de luz.
El viento teclea mi piel.
No sé si estoy.
Fackel,
EliminaEls teus són difícils, però sonen molt bé.
Bona vesprada: Uns haikus molt originals, tant els teus com el de Fackel. M'agraden molt, però no trobe els sentits amb relació a les fotos. Ja m'ho diràs.
ResponEliminaMés aviat surrealistes.
Salutacions als dos.
Rafael,
EliminaProvo d'explicar-te els dos haikus meus.
"El que et cobreix", els sostens, com la forma d'un poema, parla del que n'és al fons, les ombres, del que expressa amb aquesta forma. El nom d'una persona és el senyal de la seva ànima, com deia Kundera, i jo hi afegiria que la manera com vestim és un reflex de la nostra personalitat, n'és també el senyal.
El segon haiku m'ha servit per comparar, de manera sinestèsica, la llum i el vent amb la melodia i el ritme en la música, que es donen alhora, necessàriament, com quan entra aquesta llum i vent dins d'una habitació. No tenen res a veure però alhora són semblants, aquests conceptes.
Espero que t'hagi servit.
Molt bé, gràcies, Helena. Les explicacions són molt bones i són filosòfiques. Detalladament bé. Em quede satisfet.
EliminaUna abraçada i fins a l'altra.
Rafael
No sé què passa però no em surt res teu a la meva llista de lectura. He vingut directa per saber si havies publicat.🤷♀️
ResponEliminaUns haikus magnífics.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaM’he trencat el genoll i no puc escriure al blog de moment. Gràcies pel comentari!
M'agraden, però sobretot en el primer haiku he necessitat els teus comentaris per copsar el que volies dir. Fer pensar, això és sa!
ResponEliminaRamon,
EliminaCrec que els meus haikus s'escauen molt a les imatges.
Les ombres omplen
ResponEliminaels buits de la roba estesa
i se'ls fan seus.
M'agrada molt, Xavier, has vingut a copsar el mateix que jo.
EliminaM'agrada molt el teu primer haiku, tot i que jo no m'hi identifiqui gaire. Sé que en general i quasi sempre és així.
ResponEliminaJo tinc una lluita molt meva i molt especial amb el fons i la forma. Que em ve tant de l'aspecte físic de la persona, com de la roba i complements que es posa... Jo vull creure que soc la mateixa sigui com sigui i emposi el que em posi.
El segon és poesia pura que eleva l'ànima.
(I no, no havia vist aquest abans)
Carme,
EliminaJo penso com Kundera, que la roba parla de la nostra personalitat. Però tot es pot veure de més d’un costat.
A mi m’agrada, però, que les persones que estimo es vesteixin per agradar-me, és tot un detall.
Sóc austera en tot menys en la roba, per cert.
Helena