MIGURANA, Abejarucos (Merops Apiaster)
El passat, una experiència d'èxit,
el futur, la poesia amb què la plagies.
I el present, la teva mitja taronja.
Helena Bonals
Miras el alba.
El día es tu tiempo.
Oye el gorjeo.
Fackel
Al matí els veig
són tres abejarucos
davant de l'alba.
Rafael Molero Cruz
Miras el alba.
ResponEliminaEl día es tu tiempo.
Oye el gorjeo.
Molt bona síntesi de la imatge, Fackel! Que s'escau a un haiku.
EliminaPassat, present i futur... tota una vida.
ResponEliminaM'agrada com ho dius.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, sa lluna. Crec que el poema s'escau a la imatge.
EliminaHola, Helena: El teu poema és preciós i molt bonic i el de Fackel és molt original.
ResponEliminaEl meu és així:
Al matí els veig,
són tres abejarucos
davant de l'alba.
Rafael,
EliminaMoltes gràcies! He publicat aquests haikus a l'altre blog.
I he publicat el teu a dalt! També està molt bé!
EliminaGràcies per dir-me que està molt bé.
EliminaCordialment.
És una bona interpretació de la imatge, que sap anar més enllà.
ResponEliminaSí, no vol ser literal, Carme.
EliminaTrobo que pel bonics que són, tenen un nom força despectiu, no? Sort que la poesia, teva i dels companys, els torna la bellesa i encara va més enllà.
ResponEliminaAbraçada, Helena!
Teresa,
EliminaSí, són preciosos, amb els colors d'una pintura de Kandinsky!
Bons poemes tots plegats. Jo, com que ja soc força vellet i fa temps que em "van posant el futur a l'esquena", m'identifico una mica amb allò de "soy un fui y un será y un es cansado". Però mentre no arriba "l'estrany timoner", va bé de poder contemplar el color i escoltar el cant dels abellerols (que diu que anuncia la pluja).
ResponEliminaNo sabia que se'n deien abellerols, Ramon, ni que anuncien la pluja. El futur en el meu poema és clar que l'anuncien!
EliminaMantenir la forma poètica sempre. En aquest blog és habitual.
ResponEliminaSí, Xavier, jo faig poques vacances de blogs!
EliminaAhir un jorn que recordem,
ResponEliminademà un instant que vindrà
de tant esperar.
Avui, el neguit de continuar.
Em deixes començar
la roda que mai para,
i descansarem en els mots
per tornar a encetar la cursa
de l’ahir,
del demà
i de l’ara
que hi ha entre mig.
qui sap si...
Això de "la roda que mai para" és veritat, qui sap si...
EliminaEn resposta a
ResponEliminaMiras el alba.
El día es tu tiempo.
Oye el gorjeo.
Fackel
Pinten els ocells
un rellotge que es mou,
dotze, tres , quatre.
qui sap si...
Pinten molt bé, aquests ocells!
EliminaEn resposta a
ResponEliminaAl matí els veig
són tres abejarucos
davant de l'alba.
Rafael Molero Cruz
Tres abellerols,
estan quiets en la branca
cerquen abelles.
qui sap si...