Niporepte 372 A la fresca
dins Relats en català
Mires amunt
a les clapes de cel
entre el fullatge.
Així és com pots omplir
els llocs buits del teu llibre.
a les clapes de cel
entre el fullatge.
Així és com pots omplir
els llocs buits del teu llibre.
Me veo en la arboleda del estío.
ResponEliminaAquellas fechas lejanas de mi infancia.
Correr, esconderme tras los álamos, echarme
a pierna suelta sobre la hierba ahita
de pisadas antiguas y olor a pólvora
flotante aún sobre la ciudad de la conspiración.
Yo no sabía nada de aquello. Yo solo
recibía todo nuevo. Palpar los troncos de los árboles,
perseguir el agua del arroyo, contemplar las nubes
que trazaban sus propias letras o un cielo
limpio como una pizarra sin pasado.
Mis lecturas eran de paisajes inverosímiles
y de héroes a los que no cuestionaba. Solo más tarde,
mucho después supe que yo me inventaba
los argumentos porque no había mucho donde elegir.
Solo muchísimo más tarde supe de que mi niñez
estaba preñada de mentiras
y que para que yo viviera muchos otros
tuvieron que morir
o acaso no nacer nunca.
(Una reacción sobre la marcha no tanto sugerido por los libros como por el mirar los cielos y la tierra de un tiempo que no me volverá jamás a conocer)
Com un roc que cau en un llac plàcid,
Eliminael record del que no tornarem a viure
remou les aigues que voldríem calmes.
La tendresa de la seva memòria,
que no retorna perque mai se'n ha anat,
alimenta les arrels del que hem viscut
i fa créixer l'arbre de l'enyor
que amaga entre les seves fulles
els tresors que el cor de la vida
necessita per bategar.
kefas
Improvises molt bé, Fackel! M'agrada aquest "limpio como una pizarra sin pasado".
EliminaKefas,
EliminaTu també! Els dos darrers versos sobretot.
Participo de la visión de Kefas y su manera de exponerla. Por cierto, ¿eres el Kefas de hace años que tenía un blog?
EliminaSota les fulles
ResponEliminaque ballen juganeres
la pau s'escampa
per entre dits i lletres
i la pell adormida.
kefas
Un bonic poema estival. Ve de gust llegir-lo a l'aire lliure.
ResponEliminaGràcies, Xavier! El poema, i la pintura, són per a l'aire lliure!
EliminaUna imatge i un poema que alegren el dia. Estiuencs i de vacances...
ResponEliminaM'encanta mirar les clapes de cel entre el fullatge, i si és amb un llibre, es produeix una meravellosa combinació.
Carme, coincidim plenament! Recordo haver mirat el cel entre les branques d'un roure que conec moltes vegades.
EliminaEls roures saben com estudiar-nos. Ens guaiten sempre :-)
Eliminacantireta,
Eliminaem vaig equivocar, era una alzina, de fulla perenne, aquesta sí que ens pot guaitar sempre!
Així, a la fresca, és com t'omples de cel i de lectura.
ResponEliminaMolt bonics, el poema i la imatge.
Aferradetes, Helena.
Aquesta pintura és absolutament deliciosa, sa lluna. Moltes gràcies!
Elimina
ResponEliminaMolt bons el teu poema, el d'en Fackel i els d'en Kefas (que avui és el seu sant: per molts anys de lírica). Tothom devem tenir espais en blanc als nostres llibres, i els hem d'omplir com podem. Contemplar la natura i somniar són bones maneres d'intentar-ho. Gràcies a tots.
Ramon, això dels llocs buits ho explicava Salvador Oliva. Són els passatges dins un text que et forcen a interpretar.
EliminaDescanses sobre un llençol verd
ResponEliminallegint els versos
que saps he escrit pensant amb tu.
El sol ha engegat la seva llum
per que ho vegis millor
i els núvols juganers
et fan de paraigües per amagar-lo.
Descanses i al hora somies
la forma de les lletres
i el pes de les paraules.
Qui sap si algun cop
me les sentiràs dir en vau alta
i a la teva vora,
qui sap si...
et sentiràs un altre cop feliç.
qui sap si...
Qui sap si...
ResponElimina"Qui sap si algun cop/ me les sentiràs dir en veu alta": "Del que no es pot parlar cal fer-ne poesia" (Ponç Pons).