Fackel, Un poema preciós! Jo crec que el tenir és l'estar, la finestra oberta. I el ser el benestar, la vista. El millor és viure-ho tot, que l'estructura s'escaigui a l'ornament, i l'ornament a l'estructura, que ens deien quan feia disseny gràfic. Però si no pot ser, em quedo amb la vista. És que per a mi infantesa i felicitat van juntes, molt més que per a la majoria de la gent. I només la puc reviure en la poesia, que també em fa molt feliç. Tan estrany és el que dic?
Només tu pots retrobar-la. La infantesa és només teva. Dorm guardada a cada cèl·lula del teu cos, a cada neurona del teu cervell, a cada racó amagat de la teva ànima.
Sí, per a gairebé tothom infantesa i felicitat van junts, sa lluna, però no per a tothom és la seva edat d'or, la seva bona vista. Que res que valgui la pena no pot passar més enllà dels 12 anys, deia l'autor de Peter Pan.
Ningú no ens tornarà els paradisos perduts de la infantesa, però certament la poesia és una bona manera de recobrar-ne efímerament la felicitat. L'important és poder ser ("caminem per poder ser, i podem ser per caminar"): mentre existim tenim el poder de la memòria i dels sentits, que ens permeten de posseir en certa manera les coses que valen la pena.
Miro el bosc que tinc al davant i veig en cadascuna de les branques els vells instants perduts de la meva infantesa i el camí que hi ha als meus peus em recorda amb la seva bifurcació les decisions que vaig prendre.
ResponEliminaSomos prodigio
de destellos boreales.
¿Es poco tener?
Fackel,
EliminaUn poema preciós!
Jo crec que el tenir és l'estar, la finestra oberta. I el ser el benestar, la vista. El millor és viure-ho tot, que l'estructura s'escaigui a l'ornament, i l'ornament a l'estructura, que ens deien quan feia disseny gràfic. Però si no pot ser, em quedo amb la vista.
És que per a mi infantesa i felicitat van juntes, molt més que per a la majoria de la gent. I només la puc reviure en la poesia, que també em fa molt feliç. Tan estrany és el que dic?
Por supuesto, no es extraño, yo siento lo mismo, aunque no todo en la infancia es maravilloso al menos casi. Y ahora la valoro más que nunca.
ResponEliminaLa infància es fa a poc a poc,
ResponEliminaperquè cadascú té una forma
de veure els sentits!
Cadascú el veu d'una manera.
Cordialment.
Tens raó, Rafael. Jo sóc molt Peter Pan...
EliminaNomés tu pots retrobar-la.
ResponEliminaLa infantesa és només teva.
Dorm guardada a cada cèl·lula del teu cos,
a cada neurona del teu cervell,
a cada racó amagat de la teva ànima.
M'agrada moltíssim, Carme! És exactament així.
EliminaDe jove pensava que no trobaria mai la meva bona vista, sense ser conscient que ja l'havia tingut.
Un poema-reflexió molt ben trobat, Helena.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. Em surt de l'ànima!
EliminaLa infantesa i la felicitat van de la mà, gairebé sempre.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sí, per a gairebé tothom infantesa i felicitat van junts, sa lluna, però no per a tothom és la seva edat d'or, la seva bona vista. Que res que valgui la pena no pot passar més enllà dels 12 anys, deia l'autor de Peter Pan.
EliminaNingú no ens tornarà els paradisos perduts de la infantesa, però certament la poesia és una bona manera de recobrar-ne efímerament la felicitat. L'important és poder ser ("caminem per poder ser, i podem ser per caminar"): mentre existim tenim el poder de la memòria i dels sentits, que ens permeten de posseir en certa manera les coses que valen la pena.
ResponEliminaRamon,
Elimina"Sin memoria, no puedo vivir sin memoria", cantava algú.
Miro el bosc que tinc al davant
ResponEliminai veig en cadascuna de les branques
els vells instants perduts
de la meva infantesa
i el camí que hi ha als meus peus
em recorda amb la seva bifurcació
les decisions que vaig prendre.
qui sap si...
Molt bona reflexió, qui sap si..., s'escau al meu poema.
Elimina