En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de juliol del 2020

Amor rodó


Niporepte 297 Amor


Amor rodó,
creix de baix cap a dalt.
Les mans el xerren.

Helena Bonals

Les mans el xerren.
Els ulls encara més,
l'amor, amor.

Carme Rosanas

12 comentaris:

  1. Perquè les mans s'uneixin així, necessiten d'una bona "excusa" !
    Bon cap de setmana ;)
    PD. Li va agradar el "regal" a la teva amiga? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Em diu això: "Sí, digues-li que molt. El dibuix i la idea molt bona. I també m'ha fet il·lusió saber que era seva, perquè havia estat seguidor del meu blog" (Esguard verd en un fons blau)

      Elimina
    2. Doncs content i agraït ! Es cert, ara fa temps que no ha escrit en aquest blog, anima-la a seguir i dóna-li una abraçada de part meva !.
      I una altre, per a tu, Helena ! ;)

      Elimina
  2. No sé si havia vist mai un monument a l'amor. En fas una bona interpretació.

    Les mans el xerren.
    Els ulls encara més,
    l'amor, amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      M'he inspirat en la frase feta "L'amor neix als ulls, i els ulls el xerren". Per això m'agrada el teu haiku!

      Elimina
    2. No coneixia la frase, moltes gràcies, però la comparteixo. Els ulls no enganyen.

      Elimina
  3. M'agrada que l'amor sigui rodó, i que creixi i que s'enfili ben amunt. I que s'expressi ens les mans (i ens els ulls, i en la veu i en el somriure...). A mesura que ens fem vells, s'aprecia un amor tàcit, que sàpigues que hi és i que sempre hi serà, tot i que no faci gaires bombolles.

    ResponElimina
  4. Els teus versos parlen per sí sols. L'amor és redó, perquè torna per si sols.
    Una abraçada... Rafael

    ResponElimina
  5. Tan sols hi ha una paraula
    que ens pugui orientar
    és penyora i llibertat:
    estimar i ser estimat.

    És la nit i també el dia
    és silenci i és cançó
    és tristesa i alegria
    és enyor i és passió.

    Tan sols hi ha una paraula
    que ens faci perdurar
    és la llum i el color
    és amor, amor, amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi poses per poc, Xavier! Molt maco, aquest poema. Es nota que saps de què parles!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...