En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 5 de juny de 2018

Tenir-ho clar

Treballar sense plaer ni goig és molt dur,
escriure sense publicar un mèrit,
estimar sense haver l'altra persona és fer-ho de debò.

Les convencions són per lluitar-hi en contra.

12 comentaris:

  1. Un poema fet en quatre màximes.
    La darrera fins al final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Tot es pot veure de més d'un costat, però a mi m'agrada que em diguin que soc poc convencional.

      Elimina
  2. No leas si no buscas disfrute. No escribas si no obtienes satisfacción. Sé un lector de tus escritos y un escritor de tus imaginaciones. Cada invención que sea para el placer. Cada fantasía que vuele para gozar. El otro siempre eres tú mismo.

    Rafael Cadenas en una de sus Anotaciones:

    "Los libros se forman solos. Van haciéndose al hilo de los días como una historia. Nunca me he propuesto 'escribir un libro'. Ellos nacen, como mis palabras, con el vivir cotidiano. Mi reflexión es fragmentaria. Los 'poemas' son momentos".

    Me apetecía aportarte esa cita de Cadenas.

    Salud y escritura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Jo actualment tinc plaer escrivint. Però "m'ha costat déu i ajuda" arribar fins aquí. Anys i anys estudiant i treballant sense premi, dins un pou. Però diuen que te'n vas al cel quan has estat a l'infern...
      També diuen que perquè el lector gaudeixi tu has d'haver gaudit escrivint. És força obvi!
      Tu què en penses de l'Ulisses de Joyce? Perquè és un exemple de la lectura que costa i per això és més apreciada encara. Cadascú per on l'enfila...

      Elimina
    2. Pues sinceramente: creo haber intentado dos o tres veces leer Ulises pero siempre me he entregado a La Odisea. Nunca he podido con el primero, o leo para obtener placer y conocimiento que me llegue o no leo a la fuerza. Antes intentaba más leer cualquier cosa, incluso esforzándome, pero no conseguía mucho si no me entraba. Pero si te interesa algún comentario sobre el tema te paso este enlace:

      http://www.jotdown.es/2011/07/como-enfrentarse-a-ulises/

      Y suerte, claro.

      Bon dia en el viaje a Ítaca de hoy.

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Fackel, ja m'ho miraré!

      Elimina
  3. M'apunto sobretot a l'última frase, sempre caldria posar en qüestió les convencions i crec que no ho fem mai prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      posats a fer, també qüestionar les convencions s'hauria de posar en qüestió a vegades.

      Elimina
  4. Por si te interesa la escultura te paso esto:

    http://eltaklamakan.blogspot.com/

    Salud.

    ResponElimina
  5. La primera màxima és ben òbvia, m'hi trobo i puc donar-ne fe.
    La segona, per a mi, més que un mèrit és un alleujament. He arribat a rebutjar proposicions temptadores per publicar.
    La tercera, és estimar tan intensament que al cap dels anys et preguntes si va valer la pena...
    I sobre les convencions, cadascú hauria de tenir la llibertat de seguir-les o passar-se-les pel forro...
    Una abraçada, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per analitzar les meves màximes tan a fons, Montse!

      Elimina