En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 17 de juny de 2018

Entusiasta indiferent

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Primer de tot, la boira.
Després la rosada,
i més enllà també és desenfocat.
Però si t'allunyes d'un quadre impressionista,
és quan el veuràs amb claredat.
Sí, fa més de quaranta anys,
però és com si fos ara.

Hi ha alguna amistat que és absoluta,
i s'estima més que cap home,
tot i no necessitar el que és físic,
o precisament per això.

Com la camisa de l'home feliç
que no du camisa,
jo cerco aquell que em fa tornar
a la infantesa, que no em vol pel meu cos.

Crec que tinc prou talent
per ser estimada per això.

9 comentaris:

  1. Hi ha qui no sap trobar aigua a mar. Aquest poema ofereix aigua per qui la sàpiga trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Moltes gràcies! Sempre em saps llegir.

      Elimina
  2. Tens talent i moltes coses més, Helena, per poder gaudir d'aquesta amistat de la manera que l'art impressionista suggereix. Aquesta estima ja no t'abandonarà mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això espero, Montse. Si algun dia me n'oblido crec que perdré tot el talent!

      Elimina
  3. Trobar aquell que ens fa tornar a la infantesa! Que bonic que seria, Helena!
    Jo sempre intento rescatar tot el que em pot servir, de la meva infantesa.

    ResponElimina
  4. Quan trobis aquesta persona la reconeixeràs de seguida, Helena, com la d'aquella bonica peça de Barbara, cantada per G. Motta, que es diu "El dia que vindràs..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      A vegades em sembla que ja l'he trobada, aquesta persona, però no sé si ella m'ha trobat a mi...

      Elimina
  5. El paradís perdut de la infantesa... El podem recrear, embellir-lo, fins i tot idealitzar-lo, però deu costar molt, de poder-hi tornar. Pensar-hi ens fa somriure, amb nostàlgia, i ens dona forces per tirar endavant. La poesia també ajuda, certament a qui la llegeix, però més encara a qui la crea. Endavant i amunt els cors.

    ResponElimina