En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 6 de juny de 2018

Mirall

Niporepte 243: Alba dins Relats en català

El vent mou l'aspa,
alba de quan t'inspires.
Reflex fidel.

11 comentaris:

  1. La poesia reflex dels pensaments i de la inspiració.

    ResponElimina
  2. Jo soc més aviat d'inspiració nocturna... L'alba em sol sorprendre dormint (si no anant-me'n a dormir, de vegades!). El poema, molt bo: saps condensar en pocs mots reflexions sàvies. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo també sóc d'inspiració nocturna, però l'alba em sembla una metàfora del fet d'inspirar-se!

      Elimina
  3. Jo soc molt nocturn, nrutcon.
    Molt bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Jo crec que tots els poetes som bàsicament nocturns! Ha, ha! El sol és per la prosa.

      Elimina
  4. Serenitat, boirina daurada, la calma del poema.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      A mi escriure sempre em calma, em fa directament feliç.

      Elimina