En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de juny del 2018

Motivació

Perdre per retrobar,
encara que només
sigui en la mètrica.
Travessar per reflectir,
sentir per transmetre,
amagar per mostrar.
Fruir per fer-te plaure.
Els meus motius.

9 comentaris:

  1. Una bona tarja (poema) de presentació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Com una tarja, amb els mínims, essencials, elements.

      Elimina
  2. Vols ser qui ets,
    vols dir el que dius,
    vols anar on vas
    però el que més t'agrada fer,
    fugir enrere.

    Kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      M'agrada tant el teu poema que voldria haver-lo escrit jo. "fugir enrere" ho trobo genial, és el que sempre faig!

      Elimina
  3. Els teus motius
    en ordre desendreçat,
    en lapses de continuitat,
    en despullaments protegits
    en sentiments dibuixats.
    Fruint la creativitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix, Carme, és una molt bona resposta en vers al meu poema!

      Elimina
  4. Una excel·lent descripció del perquè de la poesia: trobar, reflectir, transmetre, mostrar, plaure... I ajudar a reflexionar i a conèixer-se un mateix. Gràcies per ajudar així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és que la poesia té un per què... això és el que més s'hi escau.

      Elimina
  5. That which is the quality associated with a school sporting power team for one university or college? How exactly does the guide the faculty with regards to becoming finance aid out of alumni? Gaining trainees? Holding up a economic system within their group? https://imgur.com/a/m3x6yfq https://imgur.com/a/5yqgAMC https://imgur.com/a/LH24Aod https://imgur.com/a/cuqb5ta https://imgur.com/a/qy7j1jv https://imgur.com/a/a9GE25m https://imgur.com/a/2F8jJvT

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...