En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 31 de maig del 2018

Intempèrie

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Fer un poema
sempre és millor que viure.
El cel, més bell,
amb núvols, que l'hotel.
Tres o infinits estels.

Helena Bonals


Doncs, a vegades
escriure, i a vegades
viure i viure.
Com reflex de miralls,
com camins paral·lels.

Carme Rosanas

10 comentaris:

  1. Escriure per viure i viure per escriure...poemes.

    ResponElimina
  2. Xavier,
    No escric per ser feliç però soc feliç perquè escric. Em sembla que alguna cosa d'això diu Ponç Pons.

    ResponElimina
  3. Doncs, a vegades
    escriure, i a vegades
    viure i viure.
    Com camins paral·lels,
    com reflex de miralls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que m'agrada més amb els últims versos canviats.

      Doncs, a vegades
      escriure, i a vegades
      viure i viure.
      Com reflex de miralls,
      com camins paral·lels.

      Elimina
    2. Carme,
      Ent/e escriure un poema d'amor o bé estar cardant, em quedo amb el primer. Que l'important és la rosa és el meu lema!

      Elimina
    3. Quan pugui publico el teu poema a dalt!

      Elimina
  4. Jo estic més d'acord amb la reflexió que feia l'ombra d'Aquil·les a l'Hades:

    "—No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplèndid!
    Preferiria servir de llogat a la gleva d’un altre,
    d’un senyor sense herència, que a penes tingués per a viure,
    que no pas ésse’ el rei de tots els morts que finaren." (Odissea, XI). O com el títol d'una novel·la del gran Silver Kane (Francisco González Ledesma): 'Siempre es peor morir'. O com diu que deia Hobbes: "Primum vivere, deinde philosophari". Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      No em convencen aquestes cites! Primer filosofar després filosofar. Ja vaig provar de ser humana, no vull repetir.

      Elimina
  5. Escriure i viure són el mateix, Helena: estàs ben viva quan escrius el poema, tant, que pots captar cada detall que un simple passavolant no veuria. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Crec que entenc el que dius, Helena, però penso que per escriure s'han de tenir uns sentiments que només es poden conèixer si els has viscut.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...