En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 2 d’abril del 2018

Groc gelós

BIGAS, Joan Secrets de les flors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mig continguda,
mig esclatant, de llum.
Però jo no em dono
a qui no em sap llegir.
El capoll té sentit.

10 comentaris:

  1. El sol s'amaga al cor de la flor.
    Escrius els poemes amb tinta de pistil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol s'amaga en el pistil, Xavier? En tot cas el capoll, la metàfora, té sentit!

      Elimina
  2. "Jo no em dono a qui no em sap llegir" saviesa infinita...
    Que poca gent saps llegir-nos!!! Costa de trobar algú que en sàpiga.

    ResponElimina
  3. Un capoll/metàfora que s'obre resplendent a qui ho sap mirar.

    ResponElimina
  4. Jo no em dono a qui no em sap llegir.

    ResponElimina
  5. Molt bon poema, Helena. No ens hem de donar (en totes les accepcions del verb) així com així. Els poemes seran sempre nostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Què se n'ha fet de l'amor, si ni vel ni pudor s'oposen al seu avenç", he llegit alguna vegada.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...