 |
| Josep Maria Matamala i Carles Puigdemont |
Aquest gran amic del molt honorable,
que l'ha acompanyat en la soledat de l'exili,
deixant família i obligacions.
Sense reserves, en el millor sentit
del Nit de reis de Shakespeare.
Ell sí que és com l'estel
envoltat de blau
de la nostra bandera.
Són els amics.
ResponEliminaJo crec que l'amistat és per sobre de l'amor, Jordi. Un tresor. Fins ara res m'ho ha desmentit.
EliminaFidelitat, generositat. Com diu el Jordi: l'amistat. Com dius tu: l'estel de la bandera.
ResponEliminaXavier, el carisma de Puigdemont deu anar molt més enllà de la política...
EliminaEl que dieu, i de la qual cosa n'estic ben convençuda: l'amistat està per sobre de l'amor. De fet, és una altra mena d'amor que es nodreix de l'ànima i no pas dels cossos.
ResponEliminaÉs molt menys interessada, l'amistat, Montse.
EliminaTotalment d'acord en el què tots dieu de l'amistat. Jami Matamala és també un heroi per a mi.
ResponEliminaModel d'amistat, i de fidelitat, no només a l'amic, sinó també al país.
Agraïment infinit a tots dos. Només espero que finalment tard o d'hora, pugui ser investit president.
Carme,
EliminaEm vaig emocionar quan ho vaig saber... Crec que ha de ser molt feliç de tenir un amic així.
Una amistat modèlica, en efecte. Amb ell, el president té un tresor. Però també té molta altra gent que, a distància, l'estima i el vol a casa, amb tots els empresonats i exiliats. La força de tanta voluntat ha d'acabar assolint el cim.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaQuan penso en els càstigs que li fan a Jordi Sànchez, que ens fan a tots, m'entristeixo molt.