 |
| BIGAS, Joan Secrets de les flors dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Mig continguda,
mig esclatant, de llum.
Però jo no em dono
a qui no em sap llegir.
El capoll té sentit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
El sol s'amaga al cor de la flor.
ResponSuprimeixEscrius els poemes amb tinta de pistil.
El sol s'amaga en el pistil, Xavier? En tot cas el capoll, la metàfora, té sentit!
Suprimeix"Jo no em dono a qui no em sap llegir" saviesa infinita...
ResponSuprimeixQue poca gent saps llegir-nos!!! Costa de trobar algú que en sàpiga.
Carme,
Suprimeix"Sólo digo mi canción para quien conmigo va"...
Un capoll/metàfora que s'obre resplendent a qui ho sap mirar.
ResponSuprimeixGlòria,
SuprimeixN'hi ha que perden la paciència...
Jo no em dono a qui no em sap llegir.
ResponSuprimeixJa en som dos, Jordi!
SuprimeixMolt bon poema, Helena. No ens hem de donar (en totes les accepcions del verb) així com així. Els poemes seran sempre nostres.
ResponSuprimeix"Què se n'ha fet de l'amor, si ni vel ni pudor s'oposen al seu avenç", he llegit alguna vegada.
Suprimeix