En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 2 d’abril del 2018

Groc gelós

BIGAS, Joan Secrets de les flors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mig continguda,
mig esclatant, de llum.
Però jo no em dono
a qui no em sap llegir.
El capoll té sentit.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol2 d’abril del 2018, a les 17:04

    El sol s'amaga al cor de la flor.
    Escrius els poemes amb tinta de pistil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 d’abril del 2018, a les 17:20

      El sol s'amaga en el pistil, Xavier? En tot cas el capoll, la metàfora, té sentit!

      Elimina
  2. Carme Rosanas2 d’abril del 2018, a les 18:31

    "Jo no em dono a qui no em sap llegir" saviesa infinita...
    Que poca gent saps llegir-nos!!! Costa de trobar algú que en sàpiga.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog2 d’abril del 2018, a les 19:36

    Un capoll/metàfora que s'obre resplendent a qui ho sap mirar.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca3 d’abril del 2018, a les 20:46

    Jo no em dono a qui no em sap llegir.

    ResponElimina
  5. KRT23 d’abril del 2018, a les 23:07

    Molt bon poema, Helena. No ens hem de donar (en totes les accepcions del verb) així com així. Els poemes seran sempre nostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’abril del 2018, a les 12:38

      "Què se n'ha fet de l'amor, si ni vel ni pudor s'oposen al seu avenç", he llegit alguna vegada.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...