En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 21 de març del 2018

The remains of the day

BIGAS, Joan Catifa rosa dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'únic que em resta
d'aquell mar absolut.
L'aigua del pou
que tan sols reviurà
en la fosca bellesa.

15 comentaris:

  1. L'aigua del pou ens arriba per rius subterranis, de la foscor a la llum.

    ResponElimina
  2. Calmar la set
    escorrent la bellesa
    xopa d’aigua
    d’aquest pou que s’endinsa
    on llengua no arriba

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      El que hi ha darrere les paraules, que diu Margarit. La bellesa sempre és xopa d'aigua, la d'abans, la d'ara.

      Elimina
  3. L'únic que et resta, perquè és l'únic que hem tingut mai. Realment només tenim el nostre pou on abeurar-nos. L'inconscient, com molt bé dius és el nostre món i d'allà brolla tota la poesia i la bellesa. No hem d'aturar la seva manera de fluir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      xxxxx és tots els somnis que la vida s'ha anat quedant,/ defensa-la per últim cop, desarmat", em sembla que deia Margarit també. Posa-hi qui tu vulguis.

      Elimina
  4. Es vital tenir cura d'aquesta aigua viva, que mai deixi de fluir!

    ResponElimina
  5. Només sé aplaudir.
    Amb els colors
    de la fosca bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agalagurs, Jordi!
      A vegades penso que la felicitat de la infantesa és impossible d'igualar. Només quan escric recupero una espurna d'aquella joia. O quan algú com tu em fa riure...

      Elimina
  6. Un mar de tendresa, de la Carme, i el teu comentari m'han portar al teu pou. El pou metàfora del jo més profund que s'emociona davant la bellesa immensa d'un mar rosat de flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per seguir el meu fil, Teresa! Has aprofundit com un pou...

      Elimina
  7. Un poema que m'ha agradat molt, i que diu moltes coses. Profund com el pou. Que revisqui i no s'esgoti mai; encara que no sigui un oceà, que la bellesa perduri. Quin doll d'aigua a la font...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      En les coses petites, contingudes, a vegades hi trobem més sentit que no pas en les més exuberants.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...