En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 10 de març del 2018

Determinisme

A moment lost is never found again
Benjamin Franklin

Pots quedar enlluernada
momentàniament,
però el llamp del poema
necessita que escoltis
el tro que el fixa.
Si no, la foscor
engolirà de nou
la lucidesa d'un instant.

11 comentaris:

  1. Que ben explicat, Helena, quantes vegades passa que el llamp del poema se'ns escapa per una raó o una altra! I torna la foscor sense paraules. Ben bé així.

    Algun cop m'ha semblat increïble que m'hagués marxat del cap i hagués dessaparegut per sempre aquell llamp tan lluminós i net.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És que em va passar abans d'ahir que no em vaig apuntar una idea per a un poema, i se m'ha acudit de fer-ne un poema! Ha, ha!

      Elimina
  2. Després de llegir el poema i l'explicació que li fas a la Carme, penso que potser va ser bo que l'oblidessis a així has fet aquest poema tan ben trobat.
    De totes maneres en Llach va dir una vegada que a vegades havia fet una melodia mentalment, i quan anava al piano, i la partitura a anotar-lo se li havia oblidat. Aleshores pensava: "si l'he oblidat és que no era prou bona"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      És com quan no recordes el que anaves a dir. Hi ha qui diu que seria mentida!
      A banda d'aquesta interpretació, el tro que fixa el llamp és quan trobes la forma amb la qual arribes al lector.

      Elimina
  3. L'idea inspiradora que ha vegades arriba sobtadament s'ha de traduir en paraules, en poesia, que la comuniquin. Com fas tu, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar Wilde deia que per escriure cal tenir alguna cosa per dir i dir-la. Així de senzill i complicat alhora.

      Elimina
  4. De vegades la inspiració és enjogassada (o hom ja no té els mobles prou ben posats). És com el somni, i fins i tot l'instant quan t'estàs adormint: et despertes de sobte amb una imatge, una idea, una sensació que et balla pel cap però que se t'esmunt indefectiblement. I altres vegades hom té clar el que vol dir, però no hi ha manera que et surti un vers amb cara i ulls, ni que siguis indulgent en excés amb la pròpia autoexigència. Tu ho copses bé i ho expresses molt bé, Helena: gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo quan tinc la idea interior sempre acabo trobant la manera d'expressar-la. L'important és tenir alguna cosa a dir.

      Elimina
  5. Bona idea i ben expressada, Helena: cal captar i fixar l'impacte d'un moment únic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga. La meva poesia és un llamp que recorda un altre llamp, aquest darrer dins la vida.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...