L'únic que et resta, perquè és l'únic que hem tingut mai. Realment només tenim el nostre pou on abeurar-nos. L'inconscient, com molt bé dius és el nostre món i d'allà brolla tota la poesia i la bellesa. No hem d'aturar la seva manera de fluir.
Carme, xxxxx és tots els somnis que la vida s'ha anat quedant,/ defensa-la per últim cop, desarmat", em sembla que deia Margarit també. Posa-hi qui tu vulguis.
M'agalagurs, Jordi! A vegades penso que la felicitat de la infantesa és impossible d'igualar. Només quan escric recupero una espurna d'aquella joia. O quan algú com tu em fa riure...
Un mar de tendresa, de la Carme, i el teu comentari m'han portar al teu pou. El pou metàfora del jo més profund que s'emociona davant la bellesa immensa d'un mar rosat de flors.
Un poema que m'ha agradat molt, i que diu moltes coses. Profund com el pou. Que revisqui i no s'esgoti mai; encara que no sigui un oceà, que la bellesa perduri. Quin doll d'aigua a la font...
L'aigua del pou ens arriba per rius subterranis, de la foscor a la llum.
ResponEliminaSí, Xavier, en l'inconscient.
EliminaCalmar la set
ResponEliminaescorrent la bellesa
xopa d’aigua
d’aquest pou que s’endinsa
on llengua no arriba
KEFAS,
EliminaEl que hi ha darrere les paraules, que diu Margarit. La bellesa sempre és xopa d'aigua, la d'abans, la d'ara.
L'únic que et resta, perquè és l'únic que hem tingut mai. Realment només tenim el nostre pou on abeurar-nos. L'inconscient, com molt bé dius és el nostre món i d'allà brolla tota la poesia i la bellesa. No hem d'aturar la seva manera de fluir.
ResponEliminaCarme,
Eliminaxxxxx és tots els somnis que la vida s'ha anat quedant,/ defensa-la per últim cop, desarmat", em sembla que deia Margarit també. Posa-hi qui tu vulguis.
Es vital tenir cura d'aquesta aigua viva, que mai deixi de fluir!
ResponEliminaGlòria,
EliminaÉs vital com la infància és vital.
Només sé aplaudir.
ResponEliminaAmb els colors
de la fosca bellesa.
M'agalagurs, Jordi!
EliminaA vegades penso que la felicitat de la infantesa és impossible d'igualar. Només quan escric recupero una espurna d'aquella joia. O quan algú com tu em fa riure...
M'afalagues, disculpa!
EliminaUn mar de tendresa, de la Carme, i el teu comentari m'han portar al teu pou. El pou metàfora del jo més profund que s'emociona davant la bellesa immensa d'un mar rosat de flors.
ResponEliminaGràcies per seguir el meu fil, Teresa! Has aprofundit com un pou...
EliminaUn poema que m'ha agradat molt, i que diu moltes coses. Profund com el pou. Que revisqui i no s'esgoti mai; encara que no sigui un oceà, que la bellesa perduri. Quin doll d'aigua a la font...
ResponEliminaRamon,
EliminaEn les coses petites, contingudes, a vegades hi trobem més sentit que no pas en les més exuberants.