En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 8 de gener del 2018

L'alosa

SZINYEI MERSE, Pál L'alosa dins Relats en català

Trencament

Pell blanca, fons
primaveral, esculls
la fosca alosa.


Retòrica

Núvols al cel
per vestir la nuesa.
Com una imatge.

Helena Bonals


La ninfa mira
el transcurso del cielo.
Fauno acecha.

Fackel


La Mare Terra
una fecunda pluja
del cel espera.

Xavier Pujol


Fragilitat
d'aquesta pell ran nua,
sota l'ocell.

Carme Rosanas


Llisca la nimfa
quan veu que se li apropa
una ombra amb ales
entre els núvols d'un somni
de zel i primavera.

FEFAS


No diré pas el significat del signe
que balla llunyà en el cel,
però observem-lo, nogensmenys.
Penjat per la nostra admiració
dintre un cercle buit, buit també de sentit,
espera que li ballem al voltant
mentre ens devora lentament
i ens torna la falsa imatge de nosaltres
sobre un romàntic tapet verd.

calordeforn

20 comentaris:

  1. La ninfa mira
    el transcurso del cielo.
    Fauno acecha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Molt bona la teva al·lusió a la mitologia! És ben bé una nimfa, ella. I l'alosa podria relacionar-se amb Faune.

      Elimina
  2. La Mare Terra
    una fecunda pluja
    del cel espera.

    ResponElimina
  3. Fragilitat
    d'aquesta pell tan nua,
    sota l'ocell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es corresponen, la fragilitat de la pell i l'ocell, Carme.

      Elimina
  4. Llisca la nimfa
    quan veu que se li apropa
    una ombra amb ales
    entre els núvols d'un somni
    de zel i primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Això del zel aplicat a aquesta imatge és ben trobat.

      Elimina
  5. No diré pas el significat del signe
    que balla llunyà en el cel,
    però observem-lo, nogensmenys.
    Penjat per la nostra admiració
    dintre un cercle buit, buit també de sentit,
    espera que li ballem al voltant
    mentre ens devora lentament
    i ens torna la falsa imatge de nosaltres
    sobre un romàntic tapet verd.

    ResponElimina
  6. Ha! No se m'havia passat pel cap, però suposo que qualsevol signe (i més un signe vague com l'alosa en el meu poema) pot ser interpretat en el terreny polític. Com que fa temps que no publiques a l'altre blog he tingut que venir aquí a veure que passa en el món poètic de l'Helena Bonals. Veig que com sempre, generosa i atenta als altres :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calordeforn,
      De religió???
      Ara vaig a penjar el teu poema, és molt misteriós!

      Elimina
  7. Gràcies, Helena. Sí, religió és el que jo pensava. Escrivint-lo tenia al cap aquells misteris religiosos que portaven de corcoll savis i fidels i que amb el pas de les èpoques només han deixat ossos acumulats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, ho he sabut interpretar! Gràcies, calordeforn!

      Elimina
  8. Sempre em meravella el suc que en sabeu treure, d'unes imatges suggestivamen ambigües. Es coneix que sou poetes! Gràcies!

    ResponElimina
  9. Sí, com capteu les sensacions visuals amb les paraules. Preciosos núvols!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...