En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de gener del 2018

Temps aturat

Rellotge ARA VA DE BO! dins Relats en català

Llueix, brillant,
en les paraules d'ara,
el ric passat.
a

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas21 de gener del 2018, a les 0:29

    Que bé que ho dius, entre el passat i el present pot haver-hi una gran comunicació, important i creadora de present i futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de gener del 2018, a les 11:57

      Carme,
      Jo sóc feliç amb els poemes a la maduresa perquè he estat abans feliç de petita. Ningú em podrà robar aquesta riquesa immaterial.

      Elimina
  2. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 9:29

    Un haiku molt inspirador Helena, ja ho veuràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de gener del 2018, a les 12:03

      Moltes gràcies, Xavier. M'he alliberat amb aquest poema.

      Elimina
  3. Anònim24 de gener del 2018, a les 0:57

    Preciós el poema! Senzill i ple.

    ResponElimina
  4. KRT31 de gener del 2018, a les 18:27

    "L'únic que declara la veritat real: el temps", que deia Píndar. I sí: els paradisos perduts són els records d'infantesa, i ens donen coratge en els moments difícils. Seguim endavant!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...