 |
| SZINYEI MERSE, Pál L'alosa dins Relats en català |
Trencament
Pell blanca, fons
primaveral, esculls
la fosca alosa.
Retòrica
Núvols al cel
per vestir la nuesa.
Com una imatge.
Helena Bonals
La ninfa mira
el transcurso del cielo.
Fauno acecha.
Fackel
La Mare Terra
una fecunda pluja
del cel espera.
Xavier Pujol
Fragilitat
d'aquesta pell ran nua,
sota l'ocell.
Carme Rosanas
Llisca la nimfa
quan veu que se li apropa
una ombra amb ales
entre els núvols d'un somni
de zel i primavera.
FEFAS
No diré pas el significat del signe
que balla llunyà en el cel,
però observem-lo, nogensmenys.
Penjat per la nostra admiració
dintre un cercle buit, buit també de sentit,
espera que li ballem al voltant
mentre ens devora lentament
i ens torna la falsa imatge de nosaltres
sobre un romàntic tapet verd.
calordeforn
La ninfa mira
ResponEliminael transcurso del cielo.
Fauno acecha.
Fackel,
EliminaMolt bona la teva al·lusió a la mitologia! És ben bé una nimfa, ella. I l'alosa podria relacionar-se amb Faune.
La Mare Terra
ResponEliminauna fecunda pluja
del cel espera.
I jo espero els versos, Xavier!
EliminaFragilitat
ResponEliminad'aquesta pell tan nua,
sota l'ocell.
Es corresponen, la fragilitat de la pell i l'ocell, Carme.
EliminaLlisca la nimfa
ResponEliminaquan veu que se li apropa
una ombra amb ales
entre els núvols d'un somni
de zel i primavera.
KEFAS,
EliminaAixò del zel aplicat a aquesta imatge és ben trobat.
No diré pas el significat del signe
ResponEliminaque balla llunyà en el cel,
però observem-lo, nogensmenys.
Penjat per la nostra admiració
dintre un cercle buit, buit també de sentit,
espera que li ballem al voltant
mentre ens devora lentament
i ens torna la falsa imatge de nosaltres
sobre un romàntic tapet verd.
calordeforn,
EliminaParles de política?
Ha! No se m'havia passat pel cap, però suposo que qualsevol signe (i més un signe vague com l'alosa en el meu poema) pot ser interpretat en el terreny polític. Com que fa temps que no publiques a l'altre blog he tingut que venir aquí a veure que passa en el món poètic de l'Helena Bonals. Veig que com sempre, generosa i atenta als altres :)
ResponEliminaCalordeforn,
EliminaDe religió???
Ara vaig a penjar el teu poema, és molt misteriós!
Gràcies, Helena. Sí, religió és el que jo pensava. Escrivint-lo tenia al cap aquells misteris religiosos que portaven de corcoll savis i fidels i que amb el pas de les èpoques només han deixat ossos acumulats.
ResponEliminaQue bé, ho he sabut interpretar! Gràcies, calordeforn!
EliminaSempre em meravella el suc que en sabeu treure, d'unes imatges suggestivamen ambigües. Es coneix que sou poetes! Gràcies!
ResponEliminaA mi també em meravella, Ramon!
EliminaSí, com capteu les sensacions visuals amb les paraules. Preciosos núvols!
ResponEliminaEls núvols sempre són preciosos...
EliminaAh, però... hi havia núvols?? Ostres, ostres... ;-))
EliminaRamon,
EliminaNo entenc què vols dir!