En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Captatio benevolentiae

M'agrada que els lectors
vagin més enllà
de la tipografia
dels meus poemes,
que hi entrin i xalin,
encara que sé que
poques vegades
sóc més que
un "Déu n'hi do".

14 comentaris:

  1. Home, Helena, déu n'hi do és déu n'hi do! Vull dir molt! De vegades costa posar en paraules el que et suggereix un poema, però xalar, xalem.... (bonica paraula, per cert!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també xalo amb aquesta paraula, Gemma! Gràcies pels elogis.

      Elimina
  2. Oh, de profundis clamavit anima mea!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      necessito una traducció urgentment!!! Encara que em sona una mica...

      Elimina
    2. Helena,
      és un sospir que surt del més profund de la meva ànima, una altra manera de dir que xalo molt amb els teus poemes!

      Elimina
  3. A mi també m'agrada que em comenten amb profunditat i si pot ser ferint en l'ànima amb arguments que em puguen fer "estar viu" i crear-me i fabricar-me i refabricar-me a cada pas.
    I jo ho faig, no sé fins a quin punt algunes persones no els puga agradar, jo xale o millor dit xalo.
    No m'agrada el facebook perquè és una mica així: XD ;), les paraules, els sentiments s'amaguen.

    Salutacions, ah! i dir-te que de déu ni do res, que ho fas molt bé, els teus comentaris per exemple al teu altre bloc són d'allò més enriquidors.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      explica'm millor això del Facebook, m'interessa molt! (Jo no en tinc).

      Elimina
    2. Molt bona eixa! la veritat és que jo me'l vaig posar perquè done classes a xiquets de l'ESO i em serveix de trampolí, per a ser conegut i que tinguen una referència sobre mi positiva, que a la xarxa i als blocs ja he xalat prou! He, he, he...

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
  4. Segons con s'interpreti, un Déu n'hi do resulta molt contundent. Jo en tindria reserves, segons qui t'ho digui.
    Taronges i mandarines són fruita de tot l'hivern (ara ja de tot l'any, per les importacions); els palosantos, en canvi, duren una fugaç temporada (també n'hi ha d'importats).
    Tot és relatiu.

    ResponElimina
  5. Olga,
    no m'ho ha dit mai ningú, sóc jo que em penjo la medalla!

    ResponElimina
  6. Si el comentari és purament de tràmit, per sortir del pas, si no enriqueix el text comentat, potser és millor no fer-lo. Però això no treu que un no-comentari o un simple ús d'una crossa com pot ser el Déu n'hi do ens pugui servir, almenys, per certificar que hem visitat la pàgina, hem passejat pels espais i buits que deixa la tipografia, i hem rumiat, mal sigui uns instants, en el missatge que incorporen.
    Així que em desdic tranquil·lament i celebro els comentaris de cortesia com una oportunitat de saludar a qui se segueix i admira.
    Salutacions, doncs, i admiracions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      recolleixo les admiracions amb molta il·lusió!

      Elimina
  7. De xalar, prou que xalem, entrar-hi o no depèn dels dies i sobretot de l'estat del lector.

    Hi ha dies de trobada fàcil, hi ha dies d'intercanvi intens, hi ha moments de barreres petites que costen de passar, hi ha algun instant de distància. Però sempre el que m'agrada més és l'actitud i la voluntat de trobar-nos ja sigui aconseguida o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les trobades a mi també m'omplen molt, Carme!

      Elimina