En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Jota de jo i tu

A voltes tot és molt abstracte,
se'ns amaga el fons del poema,
aquell sentiment congelat.
Amb fe tot i l'estratagema.

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jpmerch,
      per cert, avui no entenc la teva entrada, no estic informada!

      Elimina
    2. De "l'efecte papallona" fa uns anys es parlava molt. L'idea és que un petit canvi en l'equilibri de les coses, per exemple el moviment de l'aire provocat per l'aleteig d'una papallona", pot tenir conseqüències remotes imprevisibles. Però això només és un recurs per a acabar el conte i posar-li títol.

      El fons és descriure una situació aparentment inofensiva, com pot ser un xiquet col·leccionant insectes, però amb conseqüències tràgiques si ho mirem des del punt de vista de la papallona.

      Jo de vegades tampoc entenc el que escric.

      Elimina
    3. Gràcies, ja me'n recordo de "l'efecte papallona".

      Elimina
  2. Ara mateix li comentava al meu amic Sergi d'"Àtoms i lletres" sobre un dels seus escrits i li deia que la fe ho és tot, en poques paraules, que calia conjuminar fe i sentit comú, ciència i espiritualitat.
    De fet com tu bé dius el missatge o fons queda moltes vegades amagat, i és en base a un coneixement de la persona o obra que podem arribar a gratar-lo, que mai esbrinar-lo del tot.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      com diu el Jpmerch, a voltes no entens del tot el que tu mateixa has escrit. I els altres no en saben mai prou tampoc.

      Elimina
    2. No, Helena, no és que no sàpien, és la resta o plusvàlua de que parlen els filòsofs com Marx o Freud, o ficant-nos més enllà l'acte sexual inexistent que diu Lacan, cada persona és un món diferent a l'altre amb un llaç social amb el seu jo que no li pertany, sinó que està format pel seu entorn amb la seua emprempta.
      Així quan escrivim un poema, article, llibre, fins i tot una equació matemàtica l'autor o emissor vol expressar quelcom sempre completament diferent al que rep el receptor, un exemple és que amb la preposició "a" uns entenen l'objecte a de Lacan, una preposició o un cercle de tinta o de llum en un ordinador.
      Ja no som amos del que diem o escrivim quan ho fem.

      Vicent

      Elimina
    3. És la "manca" lacaniana, la grandesa i la misèria humana, grandesa perquè això ens fa viure, caminar, d'una altra manera estaríem morts, millor no hi hauria una altra manera, i la misèria perquè ens provoca els conflictes humans, el no estar de grat i en l'acte sexual complet, cosa impossible per representar la quadratura del cercle, una matemàtica perfecta, totalment impossible, ni la matemàtica pot ser perfecta.
      Tinc un article que es diu: "God = arrel quadrada de menys u" fent una referència als números irracionals, impossibles i possibles alhora com a convenció matemàtica.

      Vicent

      Elimina
    4. Es diu "Veritat i mentida, els secrets" i és del 25-11-12, per si t'abelleix o t'interessa.

      Elimina
    5. "quan escrivim un poema, article, llibre, fins i tot una equació matemàtica l'autor o emissor vol expressar quelcom sempre completament diferent al que rep el receptor", completament???

      Elimina
    6. Si no completament, tan sols diferent. És així, el que passa és que hi ha altres conjuncions que fan possible l'entesa, com l'amor, l'amistat, etc.

      Vicent

      Elimina
  3. El sentiment congelat, fa patir una mica... Les coses abstractes, mira a vegades són difícils i a vegades estan prou bé.

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada, Carme, el sentiment congelat. No sóc apassionada. Però a vegades tinc fe.

    ResponElimina
  5. Tot sentiment congelat
    queda quiet en la llera
    fins que torna el revulsiu
    d'una nova primavera.

    ResponElimina
  6. És preciós, Abel! És ben bé així. Però mai he entès què se'n fa del sentiment congelat un cop ha estat substituït pel nou sentiment en viu. Desapareix per sempre? Mai m'ha agradat allò de "renovar-se o morir".

    ResponElimina
  7. Helena,
    no hi ha substitució: serà el mateix sentiment que, de congelat i quiet, esdevé calurós i inquiet.
    Tot és molt abstracte, no?

    ResponElimina
  8. Fer art és, d'alguna manera, descongelar-nos a nosaltres mateixos per tal de concretar eixe "nosequè" tan abstracte i difícil de definir. Eixe "nosequè" que tots i totes portem a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      a vegades està bé de dir les coses tal com són, sense tantes abstraccions.

      Elimina