MIGURENA Desinfecció
poema visual dins
De la brutor immaterial
també ens n'hem de desinfectar.
Amb les mans podem fer
alguna cosa més que tocar.
Tocar de veritat, com amb l'art.
L'evaporació no és res més
que l'inefable que s'escapa
com la sorra entre els dits.
La bellesa sempre és a dins.
... com treure el gra de la palla.
ResponEliminaBona setmana, Helena ; )
Molt ben trobat, Artur!
EliminaL'inefable se'ns escapa sempre, per més que volguéssim retenir-lo.
ResponEliminaI la bellesa que sovint és una mica més palpable, jo també sento que sempre se'ns scapa, però això deu ser cosa meva.
Carme,
EliminaMargarit deia que "Perseguint la bellesa estaràs sol,/ perquè, en trobar-la, s’esvaneix i deixa/ la seva pols de papallona als dits" al poema "Poètica" dins Edat roja.
Entre las manos desaparece el silencio. Precioso. Besitos
ResponEliminaNuria,
EliminaEstic contenta que t'agradi. Això del silenci m'agrada a mi.
"Tocar de veritat", no en sé d'altra manera.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Jo tampoc, Paula.
EliminaTocar amb les mans,
ResponEliminajugar amb la vida.
Xavier,
Eliminade jugar m'agrada en l'art, més que no en la vida.
Tocar es sentirse. Palpo una ortiga. Entonces percibo que soy yo y no otro. Belleza rebelde la de la planta.
ResponEliminaFackel,
EliminaAleshores el dolor deu servir per sentir-nos vius.
Ja veig que si ens volem netejar immaterialment ens haurem de cremar. No hi fa res, Helena. Tot sigui per recuperar la puresa interior.
ResponEliminaAbraçada!
I tant que sí, Teresa!
EliminaL'inefable sempre se'ns escapa, la bellesa és inabastable, però en podem gaudir sense posseir-la.
ResponEliminaÉs el que deia Forster, més o menys, d'aquells que no han afegit res a la grandesa d'Anglaterra, però que l'han sapigut veure.
Elimina