En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 d’agost del 2026

Paradoxa


AGUS Eclipsi dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A vegades, ser com la lluna
que reflecteix la llum del sol,
permet de capgirar
aquesta mena de submissió,
tot eclipsant per uns instants
l'astre rei, ell tan vanitós.
Permetent que sorgeixi
una mena de lluna exòtica,
contradictòria, rebel.
La de la poesia que,
petita com és, ningú
no en donaria cinc cèntims.
Però que sempre vola alt.

a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...