En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 de gener del 2026

Arbre nu


AGUS Vall de Tenes dins

Arribaràs a dalt de tot
just en aquell moment
en què d'allò que havies estat
només en queda l'esquelet.
Però el qual ara vesteixes
amb els núvols de la poesia,
de bellesa incorruptible,
la que no admet dilació.
Que ja mai més no et podràs 
sentir sola, mentre hi hagi 
algú que et llegeixi.
 
Helena Bonals
 
 
Tecleo palabras.
Solo dicen para mi.
No estoy solo. 
 
Fackel 

15 comentaris:

  1. Un poema per no sentir-se sola.
    Som molts els que et llegim Helena. I de tant en tant, t'escoltem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual que faig jo amb vosaltres, Xavier!

      Elimina
  2. Molt bonic, Helena.
    No hi ha dubte que llegint-nos ens a companyem.
    I és bonic com ho dius… sí som molts els que et llegim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo mai m'he sentit tan a gust i estimada com des que provo de fer poesia. No té preu.

      Elimina
  3. Ho dius molt maco, tot i que crec que no et sents sola, sempre la poesia t'acompanya... i els que et llegim...
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Això dels blogs, igual com tot el que es pot fer gràcies a internet, val molt la pena. Encara que jo doni molta importància a llegir en un llibre dels de sempre, o a veure's en persona.

      Elimina
  4. Du bist nie allein.
    Der alte Baum dort oben
    liest jedes Gedicht.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sean,
      Fa molta il·lusió que et llegeixi segons qui! És mitja vida.
      M'agrada molt el teu poema.

      Elimina
  5. La poesia genera una bellesa perdurable, i mentre hi hagi algú que llegeixi poemes l'autor/a perviurà en la seva obra i en la lectura, fins i tot després del traspàs. Bernat Metge ja ho explicava, que vivia "acompanyat dels morts... (que) jamai no desemparen aquells qui volen ab ells conversar", referint-se als clàssics llatins. I també passa amb l'amor: com deia Dylan Thomas (versió de Miquel Desclot), "si els amants s’han perdut, l’amor viurà; i la mort no tindrà ja cap domini". La força de l'art per damunt de la vida. Molt bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon. Dissabte 31 de gener a les 12h recito a la biblioteca de Navarcles, al Lletres i vins. Potser faré servir aquest poema. Estaria bé que vinguessis!

      Elimina
    2. No hi podré ser... Estic segur que serà un èxit, recitis el que recitis: tens un bon fons d'armari! Una abraçada.

      Elimina
    3. Ha anat bé, Ramon!!

      Elimina
  6. Tecleo palabras.
    Solo dicen para mí.
    No estoy solo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      M'agrada molt aquesta coincidència dels dos "solo". Ja te l'he publicat a dalt.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...