En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 de gener del 2026

Arbre nu


AGUS Vall de Tenes dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Arribaràs a dalt de tot
just en aquell moment
en què d'allò que havies estat
només en queda l'esquelet.
Però el qual ara vesteixes
amb els núvols de la poesia,
de bellesa incorruptible,
la que no admet dilació.
Que ja mai més no et podràs 
sentir sola, mentre hi hagi 
algú que et llegeixi.

a

4 comentaris:

  1. xavier pujol9 de gener del 2026, a les 18:25

    Un poema per no sentir-se sola.
    Som molts els que et llegim Helena. I de tant en tant, t'escoltem.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas9 de gener del 2026, a les 18:31

    Molt bonic, Helena.
    No hi ha dubte que llegint-nos ens a companyem.
    I és bonic com ho dius… sí som molts els que et llegim.

    ResponElimina
  3. sa lluna9 de gener del 2026, a les 21:11

    Ho dius molt maco, tot i que crec que no et sents sola, sempre la poesia t'acompanya... i els que et llegim...
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  4. Sean Jeating10 de gener del 2026, a les 1:37

    Du bist nie allein.
    Der alte Baum dort oben
    liest jedes Gedicht.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...