En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 d’octubre del 2025

Entre prou i massa


Fotografia meva al pont entre Navarcles i Sant Fruitós


De tota l'esplendor d'aquest dia de reravera,
només en podré conservar aquest raig de sol
travessant la fotografia, fent-se vers.
N'hi ha que preferirien el decorat,
jo em quedo amb l'essència.
Un instant pot omplir, si no tota una vida,
almenys una estació sencera.

Helena Bonals


Raig de sol daurat,
l'essència d'un instant
omplint el cor.

sa lluna

13 comentaris:

  1. Magnífica fotografia, Helena.
    Has copsat aquest raig al teu poema.

    Raig de sol daurat,
    l'essència d'un instant
    omplint el cor.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Evidentment, quan vaig fer la fotografia no vaig adonar-me del raig de sol. Les millors coses passen quan menys les esperes. El teu haiku també és un plus de poesia, que ara publicaré a dalt.

      Elimina
  2. Aquest instant, aquest raig de sol, la fotografia i el poema fan que recordis aquest dia d'una manera especial. Allò que escrius queda fixat a la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El dia de la foto va ser el 2 d'octubre, però del raig metafòric del qual parlo ja en fa set anys, el dia del meu sant.

      Elimina
    2. Ui, no me'n recordava, la vaig fer dimarts passat, la fotografia!

      Elimina
  3. Hola, Helena: Una fotografia preciosa i original. El poema copsa el raig de sol i es fa vers. Per a mi és una metàfora inèdita.
    Auuuuuuu! M'ha meravellat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Rafael! Crec que l'art és ple de propines com la d'aquest raig de sol.

      Elimina
  4. Si l'instant és prou essencial, no només omplirà el cor, sinó també la vida, Helena. I mai no serà massa.

    ResponElimina
  5. No se'n té mai prou, de la bellesa, Teresa.

    ResponElimina
  6. Instants i més instants, així va passant la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Hi ha instants que, igual que les metàfores esteses, s'allarguen en el temps.

      Elimina
  7. Bé per destacar aquest raig de sol i fer-lo esdevenir vers. I bé per quedar-se amb l'essència, no pas amb els decorats i les tramoies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment, Ramon. De totes maneres, el decorat també compta.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...