Per a mi, "voliaina" és una partícula que vola en l'aire, i també una guspira de cendra que s'enfila. Però ja he entès que aquí parles d'una papallona, que n'és un geosinònim. En tot cas, la idea és diàfana: aviat l'eruga es transfigurarà en una preciosa voliaina i volarà portant la seva bellesa per alegrar i omplir de colors aquest racó de bosc tan grisenc. Que no ens manqui mai l'esperança.
Voliaina, una paraula nova per a mi. Gràcies!
ResponEliminaPoema i foto ben dolcets, nina.
Aferradetes.
sa lluna,
EliminaÉs una paraula tan maca com la papallona que representa.
Genial, Helena, m'encanta!
ResponEliminaCarme,
Eliminaés que m'ha sortit de l'ànima.
Igual que per a la Paula, voliaina per a mi també és un mot que no coneixia.
ResponEliminaL'hora de volar.
Ho has reblat, Xavier.
EliminaPer a mi, "voliaina" és una partícula que vola en l'aire, i també una guspira de cendra que s'enfila. Però ja he entès que aquí parles d'una papallona, que n'és un geosinònim. En tot cas, la idea és diàfana: aviat l'eruga es transfigurarà en una preciosa voliaina i volarà portant la seva bellesa per alegrar i omplir de colors aquest racó de bosc tan grisenc. Que no ens manqui mai l'esperança.
ResponEliminaJo dec ser aquesta papallona, des que escric, que vaig començar als trenta-sis anys.
Elimina