En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 d’octubre del 2025

La gerra i l'aigua


JUANJO Coneixes Granollers?

M'agrada la música perquè m'agrada el silenci.
Necessito la prosa perquè desitjo el lirisme.
Les majúscules són tan importants,
per a mi, com la lletra petita.
M'allibero quan em continc.
Parlo amb els ulls,
captivo amb el somriure.
Soc un ocell sense ales,
una virtuosa que no sap que ho és.
Estimo sense reserves,
sense demanar res a canvi.
Em mou la bellesa, la real i la figurada.
Trobo l'alegria sota les pedres
o bé cobrint-les de cal·ligrafia.
Soc un llamp i la foscor que l'acompanya.

12 comentaris:

  1. El lirisme es nota com a música en tot el teu poema. Preciós i amb un toc de bon lirisme.
    És molt original i m'ha encantat.
    Una abraçada...
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Tu tens més lirisme que no pas jo. Però gràcies!!

      Elimina
  2. Som (i sentim) gairebé un poc de tot, encara que siguin contraris...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Molt bé aquesta tirallonga poètica de contraris… penso que sí, que cap d'aquests contraris no és excloent. I així estem fets, una mica contradictoris però més complets quecsi nomho fóssim.

    ResponElimina
  4. Quin bé de Déu d'oxímorons, Helena! Ja ho diuen: els extrems es toquen i la gràcia és en la contradicció (això ho dic jo). Vols història més avorrida que aquella que transcorre plana i sense haver de contradir-se?
    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      El millor art és el que és el fet de contrast, el contrast que concorda, en el mateix pla moral, com en aquesta fotografia. O això crec jo.

      Elimina
  5. Respostes
    1. cantireta,
      Moltes gràcies!
      Aquest poema és més llarg que els que acostumo a fer, perquè l'any vinent voldria presentar-me a l'slam de Manresa, i em vaig preparant.

      Elimina
  6. Molt bon poema! "M'allibero quan em continc"... Trobo l'alegria sota les pedres / o bé cobrint-les de cal·ligrafia"... "Soc un llamp i la foscor que l'acompanya"... Tota la corrua de contrastos són una genialitat. Captives amb els poemes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa un cert temps que em deixo anar més, i crec que he aconseguit un nivell diferent amb els meus poemes, perquè he estat de baixa durant molt de temps, i m'hi he pogut dedicar més.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...