Los ojos miran. Más allá de miradas, sentimos. La belleza es a la carta. ¿Es la Estética el espacio donde confluimos los humanos? Pero ay de la supuesta belleza si no la observamos en toda su hondura. Porque la belleza no es apariencia: es comprobación. ¿Estará llamando a la puerta la Ética para sacarnos de dudas?
Ui, fas pensar molt, Fackel! La bellesa exterior no compta si no té un interior bell també. Però ens enamorem dels guapos, dels que viuen prop nostre i dels que pensen com nosaltres, diuen. I “L’amor entra pels ulls i els ulls el xerren”.
Està clar que els ulls són els primers en veure la bellesa, però moltes vegades la bellesa física no té res a veure amb la que porta a l'interior. En el cas de les persones, em preocupa o m'ocupa més la seva bellesa interna.
És bo de saber allò que ens fa moure, perquè no pas a tots ens fa moure el mateix.
A mi, com diu la Paula, també em preocupa i m'interessa més l'interior de les persones, la bellesa interior que la de fora, sigui física o del vestir... ni m'hi fixo, jo, en com van vestides les persones.
A veure, Helena, qui és aquest Adonis que t'ha provocat aquesta erupció estètica? Espero que sigui tan bell per dins com per fora, eh? I que com els girasols de Van Gogh, no se't giri d'esquena a la nit.
Teresa, Això no ho puc explicar, "la bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Oscar Wilde. Tenia molta joia de viure, però no era tan bona com jo, aquesta persona, de totes maneres. Ha estat la meva part de felicitat a la vida, que només revisc de manera continguda amb la poesia.
Una metàfora preciosa, que implica veure positivament per estimar, com els gira-sols, amb una bellesa que és perfecta! Crec que la he definit el millor possible. (No he pogut entrar últimament, perquè he estat molt atrafegat i a més m'he canviat a un ordinador més actual, o siga amb via Wifi i així és com tinc el mòbil i el fixe, amb aquest sistema). Espere seguir-te llegint. Que passes una bona nit. Et pregunte: Fas un poema cada setmana o dos? Ja em diràs. Una abraçada. Rafael
Unamuno deia, menyspreant-nos, que als catalans "ens ofega l'estètica". Però sense bellesa, sense ideals, sense emocions ni sentiments, la vida seria molt eixuta. Com diria Salvat, ara que ha fet cent anys que va morir, "l'Escorial deixem-los per trofeu". Tu, a la teva, i no paris d'escriure.
Ramon, És que per a mi la bellesa exterior és important, no hi puc fer res, les meves amigues la majoria en són, de guapes. Però no és una condició suficient, és clar.
Los ojos miran.
ResponEliminaMás allá de miradas, sentimos.
La belleza es a la carta.
¿Es la Estética el espacio donde confluimos
los humanos?
Pero ay de la supuesta belleza si no la observamos
en toda su hondura.
Porque la belleza no es apariencia:
es comprobación.
¿Estará llamando a la puerta la Ética
para sacarnos de dudas?
Ui, fas pensar molt, Fackel! La bellesa exterior no compta si no té un interior bell també. Però ens enamorem dels guapos, dels que viuen prop nostre i dels que pensen com nosaltres, diuen.
EliminaI “L’amor entra pels ulls i els ulls el xerren”.
Està clar que els ulls són els primers en veure la bellesa, però moltes vegades la bellesa física no té res a veure amb la que porta a l'interior. En el cas de les persones, em preocupa o m'ocupa més la seva bellesa interna.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaPot semblar superficial, però jo necessito per estimar que les persones vesteixin bé, encara que no siguin especialment maques.
És bo de saber allò que ens fa moure, perquè no pas a tots ens fa moure el mateix.
ResponEliminaA mi, com diu la Paula, també em preocupa i m'interessa més l'interior de les persones, la bellesa interior que la de fora, sigui física o del vestir... ni m'hi fixo, jo, en com van vestides les persones.
Això que dius em sorprèn,, perquè tu tens molt de sentit de l’estètica en les teves il•lustracions, Carme.
EliminaA veure, Helena, qui és aquest Adonis que t'ha provocat aquesta erupció estètica? Espero que sigui tan bell per dins com per fora, eh? I que com els girasols de Van Gogh, no se't giri d'esquena a la nit.
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaAixò no ho puc explicar, "la bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Oscar Wilde.
Tenia molta joia de viure, però no era tan bona com jo, aquesta persona, de totes maneres. Ha estat la meva part de felicitat a la vida, que només revisc de manera continguda amb la poesia.
Bellesa i poesia Una bona combinació.
ResponEliminaUna no pot viure sense l’altra, Xavier.
ResponEliminaUna metàfora preciosa, que implica veure positivament per estimar, com els gira-sols, amb una bellesa que és perfecta!
ResponEliminaCrec que la he definit el millor possible.
(No he pogut entrar últimament, perquè he estat molt atrafegat i a més m'he canviat a un ordinador més actual, o siga amb via Wifi i així és com tinc el mòbil i el fixe, amb aquest sistema).
Espere seguir-te llegint.
Que passes una bona nit.
Et pregunte: Fas un poema cada setmana o dos? Ja em diràs.
Una abraçada.
Rafael
Crec que ho has vist molt bé, Rafael.
ResponEliminaPublico quan en tinc ganes I en tinc temps, normalment una o dues vegades a la setmana.
Hola, Helena: Gràcies per la teua informació. De tant en tant entraré.
ResponEliminaQue passes una feliç tarda.
Una abraçada. Rafael
Unamuno deia, menyspreant-nos, que als catalans "ens ofega l'estètica". Però sense bellesa, sense ideals, sense emocions ni sentiments, la vida seria molt eixuta. Com diria Salvat, ara que ha fet cent anys que va morir, "l'Escorial deixem-los per trofeu". Tu, a la teva, i no paris d'escriure.
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs que per a mi la bellesa exterior és important, no hi puc fer res, les meves amigues la majoria en són, de guapes. Però no és una condició suficient, és clar.