AGUILERA, Rafael Posta de sol a Palou
La Moleskine que portes sempre amb tu
com el teu amor fet de lletra.
L’austeritat de cada dia,
sense caure en la monotonia.
La duresa de la vida,
fascinant com les flames.
El gran amor en les coses petites,
la tendresa en les invisibles.
El tedi superat per la passió.
El sublim quan no és
enemic del bell.
La prosa que es permet
de deixar-se anar,
la poesia que vol ser música.
Les coses quotidianes
quan es fan transcendents.
Els llocs buits en una novel·la
recordats amb memòria fotogràfica,
i que només tu pots omplir.
Aquest poema anhelant de ser llegit
tot estalviant-se els elogis.
Com bé diu el títol, cap dia sense una línia ... que recordi el nostre sentir.
ResponEliminaBona setmana :)
Artur,
EliminaJo voldria que cada dia pogués escriure una línia o vers mínim, però no tinc temps.
Mirant el sol ponent
ResponEliminarecordà el dia
de l’adéu intermitent.
Sota l’ombra del jorn que marxà,
van creixent les lletres
de capa blanca,
posades en escala
de llistons desiguals.
De grans volen ser versos,
de vells poemes inoblidables.
D’aquells que es reciten
a cau d’orella,
amb els llavis febrils d’amor.
Sonen els seus ressons
en les darreres gotes de color
amb l’abric de núvols
que volen plorar i encara no poden,
no poden escoltar els mots
que neixen a l’ombra
del jorn que marxa.
El teu poema s'escau molt a la imatge i m'agrada molt, qui sap si.
EliminaAquest dia, doncs, té moltes línies que segur que seran (ja ho són) atentament llegides, tal com era el seu anhel.
ResponEliminaCarme,
EliminaEra un poema per a un premi!
Cada instant és com una línia nova, sorprenent com a poc.
ResponEliminaEl teu anhel complert.
Aferradetes, Helena.
M'agrada molt això que dius, sa lluna. Cada línia una sorpresa.
EliminaNingú no és igual que un altre, Helena bonica. Tu ets tota una gran personalitat i el teu accent retrata el món amb la llum del teu esperit.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga,
EliminaMoltes gràcies per tot el que em dius! He de llegir el teu darrer llibre!
"Fascinant com les flames"
ResponEliminaFlamejant com la poesia.
M'embadaleix, Xavier.
EliminaQuina inspiració sobre la foto de Nulla dies sine linea (que no sé què vol dir). És fascinant tot el teu poema, que es basa en la passió. Això he interpretat. És una foto preciosa.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Una abraçada.
Rafael
Rafael,
Elimina"Cap dia sense una línia" (escrita). Moltes gràcies!
Hola, Helena: Gràcies a tu. "Nulla", significa "cap". Molt enginyós.
ResponEliminaCordialment.
Un poema magnífic! M'ha agradat molt. No paris d'escriure. Els teus versos són bellesa i sensibilitat, lucidesa i coratge. Nulla aesthetica sine ethica. Gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaMoltes gràcies! Em vaig presentant a molts concursos, i en guanyo algun, o en quedo finalista. A aquest no li ha tocat res.