Poema guanyador del concurs "Perfecto esperpento"
de Sant Boi, per al dia Mundial de la Salut Mental,
10 d'octubre de 2023
Cognició positiva
Si puc escriure aquest poema
és perquè ara soc rica.
Que allò que em passa
més que una mancança
és un ornament.
Quan les ulleres
amb què ho veig tot
ja no són de color fosc,
la meva aurea mediocritas
no oblida els extrems d’on prové.
De quan encara no sabia
que en el contrast, la lluita,
hi ha la síntesi del que és bell.
Un poema preciós que et fa mereixedora d'aquest premi.
ResponEliminaMoltes felicitats, Helena!.
Aferradetes.
Moltes gràcies, sa lluna! Sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, a una sola persona no li agrada, la resta pensen com tu.
EliminaMagnífic! L'enhorabona. Els cinc versos finals són molt potents.
ResponEliminaRamon, d'això es tracta, que siguin potents!
EliminaHola, Helena: Molt bé. M'ha agradat molt el poema. Té un punt molt especial que fa sentir molta bellesa. Enhorabona, Gràcies per compartir-lo.
ResponEliminaCordialment.
Rafael,
EliminaM'han dit d'aquest poema que no és líric, però és que el tema no ho permet.
Si és així, que no és líric, és un poema que és preciós.
EliminaEnhorabona.
Bona nit. Cordialment.
Rafael Molero
Moltes gràcies, Rafael!
EliminaEnhorabona pel premi.
ResponEliminaNo calen ulls
per fer de les paraules
versos i poemes,
no se jo que és precís,
no se res més
que deixar volar
els sentiments
que de vegades poden ferir,
perquè les paraules
poden fer mal.
No cal saber de lletres
per dir
que t’estimes i que no,
jo se que el silenci fa mal,
de vegades més
que les paraules.
Cal dir,
t’has equivocat seguint
aquest camí
i deixaré d’escriure’t
els mots que volia fer volar.
No dius res, silent,
m’allunyes no només de tu,
no només de les paraules,
ho fas també del meu sender.
qui sap si,
EliminaGràcies per la felicitació. N'estic d'un que no puc tenir, i t'agrairia que no fossis tan insistent.
No ho entenc! però si vas per on penso, podria ser ton pare o ton avi. Els versos que escric són un divertiment que no vol molestar a ningú, com veig que t'ho he fet, disculpa'm i excusa’m, pel que veig entenc que no et trobes contenta amb les meves intervencions, a partir d’ara t’alliberaré de la meva molesta presencia. Lamento molt ql que crec que hagis pensat dels meus escrits, en cap moment era la meva intenció molestar-te al contrari, era un plaer escriure per a tu. Eliminaré tots els comentaris que pugui. De nou et pregui que em disculpis per haver–te molestat sense voler.
Eliminacom no ho he pogut fer jo mateix, et prego que siguis tu qui elimini tots els meus comentaris, tant d'aquest blog, com de l'altre. Sempre agraït.
Eliminaqui sap si,
Eliminam'he trobat amb més d'un home que flirteja descaradament amb mi, i a l'hora de la veritat diu que mai ha volgut res. En fi.
No cal que esborri cap dels teus comentaris, no pateixis.
I el meu pare potser ho series, però el meu avi no. Semblo molt més jove del que soc, perquè encara soc com una nena.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEnhorabona pel premi, Helena!
ResponEliminaEm sembla ben merescut. És un poema preciós.
És esperançador per la gent que pateix i només això ja val molt.
Els tres últims versos em semblen un tresor.
Carme,
ResponEliminaQuan jo em trobava molt malament vaig llegir en algun lloc que "Veus aquesta vinya sense fruits? Ja arribarà el temps que surtin tots els gèrmens amagats". Em va ajudar moltíssim, com espero jo ajudar als altres amb el meu poema. Moltes gràcies.
Oh, Helena, quin gran missatge per ajudar i confortar! Diuen que dels grans patiments en surten les grans obres. No voldria que el teu hagués estat tan gran, però haver-ho patit et permet ara compartir-ho... i guanyar el premi, que no és poc. Enhorabona!!!
ResponEliminaTeresa,
EliminaM'he presentat a força premis, petits i grans alhora, i no sempre guanyo, n'estic molt contenta.
M'afegeixo a les felicitacions pel premi que has rebut.
ResponEliminaM'agrada com veus la poesia: com una riquesa, un guariment, una oportunitat i sobretot un gaudi.
La poesia et fa ser més feliç quan l'escrius i despertes la curiositat, i també el gaudi, de qui et llegeix.
Xavier,
EliminaPer a mi la poesia és com la natació, la fàbrica de la felicitat.
Me alegro que gustara tu Cognició positiva, será muy estimulante para ti, ¿no?
ResponEliminaMe llama la atención el título del concurso: Perfecto esperpento.
Fackel,
EliminaSí, fa molta il·lusió!
"Perfecto esperpento"surt en un poema de no recordo qui.