AGUS Tossa de mar
Pedra, flors, fusta, metall.
Com les quatre estacions,
com les fases de la lluna,
com la infantesa, la joventut,
la maduresa i la vellesa,
com les quatre extremitats,
com els quatre elements,
com El quartet d'Alexandria,
com la quarteta d'una jota aragonesa.
Tot amb el blanc de fons,
el silenci sonor de la paret.
En mi opinión, que no puedoevitarla, Pedra, flors, fusta, metall...y otros cuantos elementos físicos, esos sí que son efectivos. De la moralidad supuesta que cierto símbolo que se erige en el forjado de hierro tengo mis dudas. Bueno, menos cuando moralidad es igual a control social y de las conciencias, que entonces se ha visto a las claras qué fines pretendió esa (doble) moral. Me quedo con los puros elementos materiales. Siento ser tan díscolo y rebelde.
ResponEliminaÉs curiós, Fackel, jo no m'hi havia fixat, en la creu de dalt, que és el primer que ha vist la meva germana en llegir el meu poema. El títol és perquè de debò que no sabia quin títol posar-li, i no parla de la moral cristiana, sinó del que deia Kandinski, que el contrast funciona si és en el mateix pla moral, i tots els versos de la primera estrofa parlen de coses diferents però relacionades. Per a mi la pedra com a la infantesa, les flors com a la joventut, la fusta com a la maduresa i el metall com a la vellesa tenen molt de sentit, per les connotacions de tot plegat.
EliminaCrec que has dit tots els quartets possibles.😊 Que és broma, t'ha quedat un poema curiós i realista.
ResponEliminaTambé he vist la creu tot d'una.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminacrec que amb els cinc primers versos n'hi hauria prou!
Jo tampoc m'havia fixat en la creu. He prioritzat l'atenció al poema i de la imatge només he retingut el més important: la finestra amb les seves parts. I és ben bé el que tu expliques.
ResponEliminaI potser tens raó que no calien tants quartets. Els primers són els més ben trobats, els més autèntics, els que donen força al poema. Els altres també estan bé, però no tenen tanta intensitat.
Carme,
EliminaTens tota la raó!
"com els quatre elements,
ResponEliminacom El quartet d'Alexandria,
com la quarteta d'una jota... "
Deixa'm afegir:
com el quartet de Liverpool.
Molt ben trobat, Xavier!
EliminaM'agrada això del silenci sonor del blanc de la paret, com a rerefons . I l'acumulació de quartets (certament, els cinc primers versos són els més potents, per les connotacions que expliques; però l'acumulació de més "quadrats màgics" no hi fa cap nosa, trobo. Bon poema.
ResponEliminaÉs veritat això que dius de les connotacions, Ramon.
EliminaHola, Helena: Vaja! M'ha impressionat molt el teu relat. Per a mi, és preciós i té "maduresa" i "vellesa".
ResponEliminaEls dos últims versos m'han agradat molt, Helena.
Salutacions cordials.
Rafael
Rafel,
EliminaA mi també em semblen un bon final, els dos darrers versos. Van més enllà de la imatge, de la pura descripció. Parlo d'una altra cosa, amb "el silenci sonor de la paret".
Hola, Helena: És així: "El silenci sonor de la paret", és senzillament la bona descripció sobre el color blanc. Preciosa metàfora, Helena. Enhorabona.
EliminaAh!, sí. En el Niporepte "La casa transparent", he vist que ningú m'ha puntuat el meu haiku. Quina cosa!