Desitges la maduresa dels tres anys als catorze. La maduresa s'adquireix pels anys. Això he interpretat en aquest poema. És així o no? Ja m'ho diràs. Cordialment, Rafael-.
Que me ha gustado mucho el balance (o la introspección, mejor dicho) Uno también anduvo en busca del tiempo perdido. En mi época hubo otras aplazadas anhedonias, algunos teníamos búsquedas épicas más que líricas (o eróticas) El que no corre, vuela., dice un dicho. Y otro que decía mi madre que decía la suya: el que de joven no trotea de viejo galopea.
No he vist la pel·lícula, però només veure com actuen ja me n'agafen ganes. Helena, en només sis línies defineixes la vida en etapes, sempre marcades per l'amor. I que no ens falti mai! Jo soc de l'opinió que en l'amor, per rebre'n n'has de donar. Abraçada i un munt d'amor per a tu!
Teresa, No és una pel·lícula, és la sèrie Retorn a Brideshead. Te'n recomano molt la novel·la d'on prové d'Evelyn Waugh. Moltes gràcies pel que em dius. Abraçades!
Brideshead Revisited, d'Evelyn Waugh, és una gran novel·la. La pel·lícula de Julian Jarrold també és excel·lent, l'he vista diverses vegades. La sèrie de TV no la conec, la música m'agrada. A mesura que ens fem grans enyorem el paradís perdut del temps passat i de vegades pensem com haurien canviat (o no) les coses si haguéssim pres decisions diferents (Splendour in the Grass), però hem d'acceptar els fets tal com han anat. Això sí, és important estimar, tant com, o fins i tot més que, ser estimat. I ser capaç de fer-ho ens dona una marxa més per anar tirant de la rifeta de la vida.
Un
ResponEliminaÉs un bon trajecte de vida, Helena i molt ben expressat.
ResponEliminaN'hi ha de millors, Carme!!!
EliminaDesitges la maduresa dels tres anys als catorze. La maduresa s'adquireix pels anys. Això he interpretat en aquest poema. És així o no? Ja m'ho diràs.
ResponEliminaCordialment, Rafael-.
Rafael,
EliminaAmb aquest poema estic dient que no cal "ús de raó" per estimar, de fet, l'amor no passa per l'enteniment.
L'amor al cor. Que no falti!
ResponEliminaOh, i tant, Xavier!
EliminaHi ha tantes formes d'estimar i totes tan vàlides, que el que importa és tenir capacitat per a l'amor i ser-ne ple.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Que me ha gustado mucho el balance (o la introspección, mejor dicho) Uno también anduvo en busca del tiempo perdido. En mi época hubo otras aplazadas anhedonias, algunos teníamos búsquedas épicas más que líricas (o eróticas) El que no corre, vuela., dice un dicho. Y otro que decía mi madre que decía la suya: el que de joven no trotea de viejo galopea.
ResponEliminaFackel,
EliminaA mi també m'agrada molt el teu comentari! Això del final és exacte, no he rendit mai tant de manera creativa com ho faig ara. I que duri.
No he vist la pel·lícula, però només veure com actuen ja me n'agafen ganes.
ResponEliminaHelena, en només sis línies defineixes la vida en etapes, sempre marcades per l'amor. I que no ens falti mai! Jo soc de l'opinió que en l'amor, per rebre'n n'has de donar.
Abraçada i un munt d'amor per a tu!
Teresa,
ResponEliminaNo és una pel·lícula, és la sèrie Retorn a Brideshead. Te'n recomano molt la novel·la d'on prové d'Evelyn Waugh.
Moltes gràcies pel que em dius. Abraçades!
Brideshead Revisited, d'Evelyn Waugh, és una gran novel·la. La pel·lícula de Julian Jarrold també és excel·lent, l'he vista diverses vegades. La sèrie de TV no la conec, la música m'agrada. A mesura que ens fem grans enyorem el paradís perdut del temps passat i de vegades pensem com haurien canviat (o no) les coses si haguéssim pres decisions diferents (Splendour in the Grass), però hem d'acceptar els fets tal com han anat. Això sí, és important estimar, tant com, o fins i tot més que, ser estimat. I ser capaç de fer-ho ens dona una marxa més per anar tirant de la rifeta de la vida.
ResponElimina