Carme, La màgia del meu poema és que el que diu m'està passant en aquests moments. He trobat la imatge espigolant pel Pexels, i m'hi he projectat de seguida. La teva tanka m'agrada moltíssim. Sobretot el darrer vers.
El verd és el color per a passar, així que a gaudir de la lluna. I, tanmateix, els arbres poden tancar-la i no veure-la. M'ha agradat molt. Ah! Sí. Et done les gràcies per comentar-me el meu poema Perfil d'abril. Bona definició em fas. Cordialment.
M'agrada la idea de l'accés permès cap a la lluna, l'ideal inaccessible al qual sempre tendim; quan avancem, els arbres no ens la deixaran veure (potser tampoc no ens deixen veure el bosc). I m'agrada l'ús del verb 'haver' en el sentit de 'posseir', que temo que s'està perdent. "Quan la guineu no les pot haver...".
Juego de luces.
ResponEliminaLa luna no entiende.
Mundo flotante.
Fackel,
EliminaLa lluna no entén com la llum verda li vol fer la competència!
Molt bona la teva interpretació del joc entre el semàfor i la lluna. M'ha agradat molt aquesta tanka.
ResponEliminaInstant fugaç
entre el cel i la terra.
Codi de llums:
tens pas lliure a la lluna
mentre que el verd fa el ple.
Carme,
EliminaLa màgia del meu poema és que el que diu m'està passant en aquests moments. He trobat la imatge espigolant pel Pexels, i m'hi he projectat de seguida.
La teva tanka m'agrada moltíssim. Sobretot el darrer vers.
El semàfor en un cove.
ResponEliminaMolt bona, Xavier!
EliminaS'han d'aprofitar aquests instants... més tard mai se sap.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Tot i que a mi no m'agrada el Carpe diem, sa lluna.
EliminaNo siguem conformistes !.... aconseguim la lluna de totes totes !! :)
ResponEliminaBona setmana !!.
Artur,
Elimina"Voler l'impossible ens cal,/ i no que mori el desig" (Marià Villangómez).
El verd és el color per a passar, així que a gaudir de la lluna. I, tanmateix, els arbres poden tancar-la i no veure-la.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Ah! Sí. Et done les gràcies per comentar-me el meu poema Perfil d'abril. Bona definició em fas.
Cordialment.
Moltes gràcies, Rafael, i de res!
EliminaUna excelente alegoría de las relaciones sentimentales. Me encanta.
ResponEliminaAdemás... cada verso es hermoso.
Una pequeña joya poética.
Enhorabuena
Un beso
Celebro que t'agradi, Ana. I que t'agradi cada vers, Valéry deia que dins d'un poema no tot és poesia.
EliminaM'agrada la idea de l'accés permès cap a la lluna, l'ideal inaccessible al qual sempre tendim; quan avancem, els arbres no ens la deixaran veure (potser tampoc no ens deixen veure el bosc). I m'agrada l'ús del verb 'haver' en el sentit de 'posseir', que temo que s'està perdent. "Quan la guineu no les pot haver...".
ResponEliminaA mi també m'agrada molt aquesta utilització del verb "haver", molt lírica.
EliminaEncara que ens l'amaguin, si l'hem pogut haver, cosa no menor, segur que sempre en recordarem la sensació com a única.
ResponEliminaAbraçada, Helena!
Teresa,
EliminaLes experiències d'èxit sempre ajuden per anar endavant.