ORTAS, Javier "Con los ojos cerrados..."
dins Galería Ana Rubio
Que cel i terra
siguin a imatge
l'un de l'altra.
Quan tanques els ulls
és quan s'entremesclen.
La forma no canvia,
només l'accident.
Camps llaurats,
núvols solcats.
Helena Bonals
Matí de boira
allà on es fon la terra
i el cel no ho sap.
Xavier Pujol
Nubes de lluvia.
El mar cubre la tierra.
Huida del sol.
Fackel
Matí de boira
ResponEliminaallà on es fon la terra
i el cel no ho sap.
M'agrada molt, Xavier! Molt misteriós, com la terra fonent-se en l'horitzó.
EliminaTe'l publico a dalt.
Tant la imatge com el teu poema m'han fet pensar en allò que diuen els místics i la gent més espiritual "com és a dalt, és a baix" "com és a dins, és a fora" "com és aquí, és allà".
ResponEliminaM'agraden aquests miralls o bé aquestes coincidències... mosaic de camps, mosaic de núvols... que es miren i es reconeixen i es troben semblants.
Carme,
EliminaJo sóc més de núvols, però no renuncio a la corda de l'estel, puc somniar però no ser esclava dels meus somnis, que deia Kipling.
Los versos se corresponden muy bien con la imagen. El poema deja una sensación de tranquilidad.
ResponEliminaMuy bien...
Un beso grande
Moltes gràcies, Ana. M'agrada això de la tranquilitat, el que seria l'eutímia.
EliminaNubes de lluvia.
ResponEliminaEl mar cubre la tierra.
Huida del sol.
Fackel,
EliminaNo és gens desencaminat comparar el cel amb el mar! Te'l publico a dalt.
Tan distints i tan semblants alhora.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaAixò té un nom: "discordia concors, concordia discors".
Quin poema més profund. Situes el cel com si fora el reflex a la terra. El cel llaura a poc a poc un camp, quina metàfora més profunda i original. M'ha agradat molt.
ResponEliminaRafael,
EliminaMoltes gràcies, i molt ben vist!
Imagino que conoces la obra de Gabriel Ferrater. A mí me gusta mucho. Descubro este blog, por si te interesa:
ResponEliminahttp://gferrater.blogspot.com/
Fackel,
EliminaMe l'apunto, moltes gràcies!
Una imatge molt potent, i uns versos molt adients que n'espremen els sentits ocults. Discordia concors o coincidentia oppositorum, al capdavall: els conceptes oposats, del cosmos o de la persona, s'unifiquen en un nivell superior, que pot ser el somni.
ResponEliminaAquesta obra em va arribar de seguida. És una mica com la "Nit estrellada" de Van Gogh, també entre cel i terra.
Elimina