Las palabras sienten, mas no suplen las emociones. Las emociones revelan, pero no explican el juego de los sentidos. Los sentidos se desbocan, silenciando las palabras desbaratando las emociones.
(Podría ser de otro modo)
Y como diría Luis Cernuda:
"El deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe".
Por lo tanto, ¿qué puede hacer ahí la lingüística?
Sempre he pensat que les paraules ho són tot, com tu dius. I ja m'anava bé que fos així.
Amb els anys, m'he adonat o he descobert que les paraules són molt, molt i molt, però potser no tot. He canviat una mica. No sempre les coses han de ser de la mateixa manera, hi ha més maneres d'entendre-ho tot: la vida, l'amor, el sentit de les coses i fins i tot el llenguatge.
Carme, Dic que les paraules ho són tot en relació a l'amor. M'és ben igual, sobretot pel que fa a un home, la bellesa física, a mi només m'enamoren les paraules. Les bones amigues sempre les he tingut guapes, però. Va com va.
M'has fet retornar a les aules de Filologia, tan lluny en el temps. Certament, la poesia és l'anhel d'expressar l'inefable amb paraules alades. Però alerta que ens passi com al calamar de Gabriel Ferrater, que en va morir devorat perquè "l'inefable el va temptar". Bon poema, Helena.
Las palabras sienten, mas no suplen las emociones.
ResponEliminaLas emociones revelan, pero no explican el juego de los sentidos.
Los sentidos se desbocan, silenciando las palabras
desbaratando las emociones.
(Podría ser de otro modo)
Y como diría Luis Cernuda:
"El deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe".
Por lo tanto, ¿qué puede hacer ahí la lingüística?
Fackel,
EliminaEls que saben de llengua saben de poesia. Les paraules ho són tot.
Sempre he pensat que les paraules ho són tot, com tu dius. I ja m'anava bé que fos així.
ResponEliminaAmb els anys, m'he adonat o he descobert que les paraules són molt, molt i molt, però potser no tot. He canviat una mica. No sempre les coses han de ser de la mateixa manera, hi ha més maneres d'entendre-ho tot: la vida, l'amor, el sentit de les coses i fins i tot el llenguatge.
Carme,
EliminaDic que les paraules ho són tot en relació a l'amor. M'és ben igual, sobretot pel que fa a un home, la bellesa física, a mi només m'enamoren les paraules. Les bones amigues sempre les he tingut guapes, però. Va com va.
Per a mi les paraules són molt importants, però no ho són tot. Una mirada, un gest, fins i tot un silenci pot dir molt més, sense dir res.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
No hi tinc gaire experiència, sa lluna!
EliminaA vegades amb poques paraules s'entén tot ! ;)
ResponEliminaBona setmana !.
Artur,
EliminaPoques paraules però bones!
Hi ha sentiments difícils d'expressar. Allò que han cantat alguns poetes:
ResponElimina"T'estimo tant que no ho sé dir"
Xavier,
EliminaL'altre dia em van dir que allò que no es pot dir ho diem en la poesia.
M'has fet retornar a les aules de Filologia, tan lluny en el temps. Certament, la poesia és l'anhel d'expressar l'inefable amb paraules alades. Però alerta que ens passi com al calamar de Gabriel Ferrater, que en va morir devorat perquè "l'inefable el va temptar". Bon poema, Helena.
ResponEliminaM'ha sortit molt prosaic, aquest poema, Ramon. Va com va.
Elimina