En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 29 de juliol del 2020

Intuïció


Niporepte 299 Aigua! Xooof!

Per submergir-te
en els versos, no els cal
ser transparents.
El sentit del poema,
teu abans de llançar-te. 

Helena Bonals


Quan et despulles
de totes les paraules
és quan els llavis
del sentit de la vida
et besen en silenci.

Kefas

12 comentaris:

  1. Captar-lo sense pensar... la millor manera d'entendre la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme. Això em passa fins i tot amb poemes meus, que no els acabo d'entendre, però que els sento moltíssim. Crec que l'a priori és fonamental.

      Elimina
  2. Quan et despulles
    de totes les paraules
    és quan els llavis
    del sentit de la vida
    et besen en silenci

    Kefas

    ResponElimina
  3. Parafrasejant els Rolling Stones:
    Sé que només és poesia, però a mi m'agrada, sí, sí.

    ...but I like it...
    Oh, well, I like it, I like it, I like it...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "només és poesia" parla d'una cosa molt gran en una de molt petita...

      Elimina
  4. M'agrada. A vegades no calen moltes paraules per arribar a l'interior.

    ResponElimina
  5. Cal submergir-se dins dels versos i copsar-los sencers. Molt bo, Helena. M'ha agradat molt.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael, tu en saps, de submergir-te en els meus versos!

      Elimina
  6. I si en llegir el poema, submergir-m'hi, integrar-lo en el meu cap o en el meu cor i fer-lo una mica meu, hi trobo altres coses, coses que tu no havies pas pensat quan l'escrivies? Això sol passar, i totes les coses que un vers qualsevol suggereixi a un lector qualsevol les hi ha posat el poeta, fins i tot sense voler-ho fer, com qui ha sembrat blat i li surten roselles. És la màgia de la poesia.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...