 |
| SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres |
Asseure't davant del full
i no aixecar-te fins que l'omples.
Esperar el sentiment
que t'ajuda a omplir-lo,
que només serà correspost
quan et llegeixin o escoltin.
Reviure l'enlluernament
en el blanc de la pàgina,
que el vers fa molt present.
Bellesa crida bellesa.
Una bonica manera de descriure l'escriptura. Ben bé així, Helena!
ResponEliminaM'agrada tant de parlar de la mateixa poesia en els poemes, Carme!
EliminaAquesta lectura davant dels teus versos m'ha fet sentir-me ple de sentiments. Molt bonica i bella aquesta poesia.
ResponEliminaUna abraçada. Rafael
Moltes gràcies, Rafael. "Bellesa crida bellesa": aquest poema m'ha sortit quan he acabat de llegir un llibre d'un poeta que m'agrada molt, Valentí Parcerisa.
EliminaViure, escriure.
ResponEliminaDescriure, viure.
I torna a començar.
Sí, Xavier, la tesi, l'antítesi, per tobar la síntesi.
EliminaUn diàleg que mai vol final !
ResponEliminaBon estiu :)
Artur,
Eliminano vol final, perquè així mai acabi la poesia.
Saber irradiar l'enlluernament amb les paraules, com fas tu, Helena.
ResponEliminaEstàs molt guapa en aquestes noves fotos!
Teresa,
Eliminaho has encertat, "provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna".
Moltes gràcies pel teu comentari sobre les meves fotos, no li arribo a la sola a la Laura Borràs, i em faig vella, però he tingut la meva part en aquesta vida jo també.
M'agrada això de "reviure l'enlluernament / en el blanc de la pàgina / que el ver fa molt present". Sí, bellesa crida bellesa, i sí, la força que empeny a escriure (o crear bellesa en altres arts) es perfà totalment quan un lector (espectador, oient) assaboreix l'obra d'art i la fa una mica seva. No sé com t'ho fas, per expressar tan bé coses tan etèries, ets una artista.
ResponEliminaRamon,
EliminaTinc tendència a improvisar escrivint, i no em va gens malament!