En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 22 de desembre del 2018

Solstici d'hivern

Niporepte 256 dins Relats en català


Pas de pardal

Sol contingut,
com l'hivern de Vivaldi,
el més brillant.


Davant del poema

Branques gebrades,
no podeu impedir
que jo interpreti.

18 comentaris:

  1. Res de tan lliure com el pensament i la creació, Helena. Això cap repressió no ens ho pot prendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Ho dic perquè participo en un blog, el de El quadern gris, que gairebé és el meu sisè blog. Cada dia em solc trobar amb una entrada de Pla, que de primer no em sol suggerir res, però de cop tinc sempre alguna cosa per dir. M'apassiona la interpretació, parlar dels altres, gairebé tant com fer poemes personals.

      Elimina
  2. Bona interpretació Helena. Que res no t'aturi.

    Fa tant de fred
    que ni un sol tan gros
    desfà el gebre.


    ResponElimina
  3. El gebre guarda
    dins de la seva xarxa
    la claror nova

    El sol recompta
    les hores que li falten
    per tornar a créixer

    El dia tapa
    l'escenari amb la broma
    de to fantàstic.

    Kefas

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Artur,
      Comença bé, com a mínim, aquest hivern! Bon Nadal!

      Elimina
  5. L'hivern comença
    el violí tremola
    barroc de gebre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      El millor haiku de tots!!! Em recorda molt Vivaldi i el seu hivern...

      Elimina
    2. Vivaldi en estat pur. El solo de violí de l'hivern és monumental.

      Elimina
    3. Xavier,
      Coincidim molt en gustos! Crec que és la composició més sublim que he escoltat mai. I es tracta de l'hivern!

      Elimina
  6. Vivaldi va saber copsar l'extraordinària bellesa de l'hivern a través de les notes musicals; tu ho aconsegueixes amb els teus versos.
    Molt bones festes, Helena, i molta felicitat cor endins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i molta felicitat cor endins i cor enfora també, Montse!

      Elimina
  7. L'hivern,l'estació més difícil.Llarga i que ens fa encauar.La natura quieta i silenciosa, blanca. L'esgarrifança del fred i la claror suau.
    Temps de gaudir dels espais interiors. Una finestra i el teu violí que sona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta imatge és ben bé com una finestra d'hivern, Teresa. Molt maco com ho dius!

      Elimina
  8. M'agrada com saps interpretar les coses i captar-ne les essències ocultes, enmig del brancam gebrat i la fullaraca que de vegades oculta autèntics tresors. Gràcies per il·luminar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt d'interpretar, crec que és prou evident.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...