En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 5 de desembre del 2018

La meva sensibilitat

Potser és perquè soc poeta,
que no m'agraden
les pel·lícules de terror,
soc molt maldestre
i no m'interessa el sexe.
Però he viscut situacions
tan dures a la vida,
que no es poden
descriure amb paraules.

12 comentaris:

  1. "no es poden
    descriure amb paraules"
    La poesia a vegades no es nota que està escrita amb paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, a vegades, sí, quan s'apropa a la música.
      De fet l'inefable en poesia ja és això.

      Elimina
  2. per descriure o tractar de fer-ho ja tenim la prosa .....ah i a mi tampoc m'agraden les pelis de terror

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      Aquest poema és més aviat un aforisme, però en tot cas no cal que expliqui res més, ja ho dic tot, entremesclant el que dic amb com ho dic, una vegada més.

      Elimina
  3. A mi tampoc no m'agraden les pelis de terror, ni les de violència, ni les de guerra. Ja hinha prou misèria humana al món real, per mirar coses desagradables quen mirem ficció.

    Els teus versos ja descriuen sense descriure.

    M'has recordat un llibre de D'Alessandro Baricco, en el qual el repte per a un protagonista escriptor, era descriure una persona sense descriure-la. A paritr d,aquesta idea em vaig empescar el joc literari del "Si fossis..." quins records més xulos. M'ho vaig passar pipa.

    Per altra part, crec que ja ho hem parlat altres cops, de les situacions tan dures n'has sabut treure un gran aprenentatge i construir-te tu mateixa d'una manera positiva i creativa. I doncs has sabut donar-los-hi un bon final. Sempre ens hem de quedar amb la part positiva.

    ResponElimina
  4. Carme,
    Em sona això del "Si fossis..."!
    Margarit deia que "tots els finals són mals finals", però també poden ser tot el contrari, ho vull creure.
    Jo, davant de certes pel·lícules, he de sortir del cinema, no puc suportar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, jo crec ben a l'inversa que en Margarit, que tot acaba bé i que del que va malament se'n poden treure sempre fruits molt positius. També reconec que potser crec això perquè he tingut mokta sort a la vida.

      El joc del Si fossis, el,vam fer el 2013 i tu també hi vas participar. Va ser una gran moguda que jo vaig gaudir molt.
      http://carmerosanas.blogspot.com/2013/05/3-si-fossis-vegetacio-per-lhelena-bonals.html

      Elimina
    2. Ui, quins records, Carme!
      Però a mi no m'agrada gens d'equivocar-me, perquè això a vegades implica fer mal.

      Elimina
  5. Jo sóc poeta i m'agraden els contes de terror i de misteri. En tinc una biblioteca. Una cosa no treu l'altra, però respecto que llegeixis i vegis allò que més t'agradi i que et faci estar en pau i ben inspirada.
    Una abraçada pre-Nadal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Per a mi és senzillament impossible. Pensa que tinc fòbia als gossos arrel d'unes imatges que vaig veure a la tele ja fa anys, per casualitat. La meva sensibilitat és aquesta.
      Una altra abraçada pre-Nadal, de les que fan més il·lusió!

      Elimina
  6. la bona poesia (com la teva) no descriu, connota. I fa que el lector es faci la seva pròpia pel·lícula basant-se en les idees, els sentiments i les formes que la poesia li posa a ,l'abast perquè les recreï. Les pel·lícules que em puc fer dels teus versos no són mai de por, en tot cas d'art i assaig: fan reflexionar. Gràcies.

    ResponElimina
  7. Ramon,
    Jo, com Ramon Folch i Camarasa, cerco el sentiment, i no pas la sang i el semen.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...